Augmenta l’ecoansietat, l’angoixa generada per la crisi climàtica. No és considerada una malaltia, però té efectes en la salut mental.
Les notícies, gairebé apocalíptiques, que hem tingut aquesta setmana –que assenyalen que a finals de segle arribarem als 48 graus de temperatura i ja no hi haurà glaceres als Pirineus–, sumat a aquesta onada de calor tan preocupant que vivim ara mateix han provocat una sensació de por i d’angoixa en moltes persones.
Aquest sentiment es coneix com a ecoansietat i, tot i que no es considera una malaltia, sí que pot tenir efectes sobre la salut mental de la gent. Ho explica Enric Soler, psicòleg relacional i tutor de la Universitat Oberta de Catalunya:
«Poden experimentar ansietat, estrès, alteracions del son, nerviosisme, preocupació per la mateixa seguretat, que pugui passar un cataclisme o alguna cosa greu.»
L’Associació Americana de Psicologia descriu l’ecoansietat com una «por crònica de patir un cataclisme mediambiental». Una por que, segons una enquesta que va fer l’ONG ecologista Avaaz, senten tres de cada quatre joves de 16 a 25 anys. Segons el psicòleg Enric Soler, la solució exigeix centrar-se en allò que podem fer:
«Fomentar un estil de vida sostenible, tant nosaltres com amb els altres, és una manera de mitigar-ho; és a dir, tenir la sensació que podem fer-hi alguna cosa.»
Soler insisteix que l’ecoansietat és una reacció normal i realista, perquè que el canvi climàtic és cada cop més evident, i que el que hem de fer és transformar aquesta angoixa en ganes d’actuar.
