Sents que constantment ets l’eix o la causa dels problemes? Creus que sovint t’atribueixen la culpa sense ser-ne el responsable?

Escrit per:  Sílvia Palau /Foto: S.P.
Sents que constantment ets l’eix o la causa dels problemes? Creus que sovint t’atribueixen la culpa sense ser-ne el responsable? Per què algunes persones semblen sentir-se culpables tot el temps mentre que d’altres mai ho fan?

Escrit per:  Sílvia Palau /Foto: S.P. Sents que constantment ets l’eix o la causa dels problemes? Creus que sovint t’atribueixen la culpa sense ser-ne el responsable? Per què algunes persones semblen sentir-se culpables tot el temps mentre que d’altres mai ho fan? Què entenem per culpa? La culpa, sovint, és un sentiment que va acompanyat d’altres emocions desplaents com la tristesa, l’angoixa, la frustració, o de pensaments reiteratius i improductius. La connotació social de la culpa acostuma a ser negativa, però la realitat és que és un sentiment universal tant poderós com complex, ja sigui pel seu origen com per la multiplicitat de factors psicològics que hi interactuen. Doncs, quina és la seva funció? Més enllà del seu caràcter disfuncional (com acusador o jutge dels nostres actes), el seu objectiu també és funcional i adaptatiu. La culpa apareix per tal de regular aquelles conductes que, internament, considerem indesitjables. Actua com un senyal d’alerta que ens indica que sota els mateixos criteris, hem comès un error. Per una banda, ens ajuda a no transgredir les normes i codis ètics i, d’altra banda, ens ofereix l’oportunitat de modificar o reparar el dany causat tant als altres com a un mateix. I doncs, per què algunes persones atribueixen de forma reiterada la culpa als altres sense que aquests siguin els veritables responsables? En primer lloc, no admetre les conseqüències dels nostres actes i esperar que ho facin els altres pot ser un indicador d’una manca d’habilitats per resoldre els conflictes o bé, manca d’autoconeixement (si no som conscients de les nostres limitacions o de les nostres mancances, és més fàcil culpar els altres). No obstant això, una de les causes més habituals és la falta de responsabilitat. Atribuir la culpa al nostre entorn és una manera d’evitar assumir la responsabilitat de les nostres accions o desviar l’atenció dels nostres problemes o limitacions. Tanmateix, culpar els altres també actua com una manera de protegir el nostre ego i la nostra autoestima.  I en el cas que siguem nosaltres mateixos els que ens culpem reiteradament? Com ens podem alliberar d’aquest sentiment? D’altra banda, també hi ha individus que constantment se senten culpables de tot el que els rodeja. Acostumem a observar diversos trets de personalitat que poden incrementar el sentiment de culpa. Així doncs, és més freqüent veure aquest patró en aquells individus exigents, amb tendència a l’autocrítica o amb por a equivocar-se. Les persones que focalitzen la seva vida a assolir fites o èxits tenen el risc de caure en l’obsessió per no cometre errors, ja que un error l’interpreten automàticament com un fracàs i és fàcil que caiguin en pensaments negatius de forma automàtica. L’excés de necessitat d’aprovació dels altres, o bé la por al rebuig també són factors de risc que poden desenvolupar un excés de sentiment de culpa o de responsabilitat (la por a decebre els altres és superior al mateix benestar). Per últim, aquest patró també pot esdevenir com un aprenentatge dels estils parentals en la nostra infància. És freqüent observar aquesta tendència en aquells individus que han experimentat un estil educatiu molt rígid i autoritari, en el qual no es tolerava l’error i hi havia manca de comunicació i de comprensió.  Així doncs, és bo sentir la culpa o bé hauríem d’evitar-la? En primer lloc, hem de deixar de veure la culpa com la nostra enemiga per transformar-la en la nostra aliada. Ens ajuda a incrementar el nostre autoconeixement i aprendre dels mateixos errors. Tanmateix, hem d’evitar tant l’excés de culpabilitat com la tendència a atribuir la responsabilitat als altres. Estratègies com ser més conscient de les mateixes emocions, treballar l’assertivitat, o aprendre a posar límits quan el nostre entorn ens culpa d’aquells fets que no ens corresponen, ens ajudarà a evitar situacions de manipulació emocional o sortir més ràpidament d’aquestes. L’anhel perquè els altres ens acceptin com som, forma part de l’ésser humà. No obstant això, no necessitem convèncer els altres de qui som. No necessitem convèncer de la nostra innocència per ser innocents. Simplement, podem rebutjar o posar límits a les projeccions de culpa que ens atribueix l’entorn!  https://www.bondia.ad/passava-per-aqui/cap-de-turc
Què entenem per culpa? La culpa, sovint, és un sentiment que va acompanyat d’altres emocions desplaents com la tristesa, l’angoixa, la frustració, o de pensaments reiteratius i improductius. La connotació social de la culpa acostuma a ser negativa, però la realitat és que és un sentiment universal tant poderós com complex, ja sigui pel seu origen com per la multiplicitat de factors psicològics que hi interactuen. Doncs, quina és la seva funció? Més enllà del seu caràcter disfuncional (com acusador o jutge dels nostres actes), el seu objectiu també és funcional i adaptatiu. La culpa apareix per tal de regular aquelles conductes que, internament, considerem indesitjables. Actua com un senyal d’alerta que ens indica que sota els mateixos criteris, hem comès un error. Per una banda, ens ajuda a no transgredir les normes i codis ètics i, d’altra banda, ens ofereix l’oportunitat de modificar o reparar el dany causat tant als altres com a un mateix.
I doncs, per què algunes persones atribueixen de forma reiterada la culpa als altres sense que aquests siguin els veritables responsables? En primer lloc, no admetre les conseqüències dels nostres actes i esperar que ho facin els altres pot ser un indicador d’una manca d’habilitats per resoldre els conflictes o bé, manca d’autoconeixement (si no som conscients de les nostres limitacions o de les nostres mancances, és més fàcil culpar els altres). No obstant això, una de les causes més habituals és la falta de responsabilitat. Atribuir la culpa al nostre entorn és una manera d’evitar assumir la responsabilitat de les nostres accions o desviar l’atenció dels nostres problemes o limitacions. Tanmateix, culpar els altres també actua com una manera de protegir el nostre ego i la nostra autoestima. 
I en el cas que siguem nosaltres mateixos els que ens culpem reiteradament? Com ens podem alliberar d’aquest sentiment? D’altra banda, també hi ha individus que constantment se senten culpables de tot el que els rodeja. Acostumem a observar diversos trets de personalitat que poden incrementar el sentiment de culpa. Així doncs, és més freqüent veure aquest patró en aquells individus exigents, amb tendència a l’autocrítica o amb por a equivocar-se. Les persones que focalitzen la seva vida a assolir fites o èxits tenen el risc de caure en l’obsessió per no cometre errors, ja que un error l’interpreten automàticament com un fracàs i és fàcil que caiguin en pensaments negatius de forma automàtica. L’excés de necessitat d’aprovació dels altres, o bé la por al rebuig també són factors de risc que poden desenvolupar un excés de sentiment de culpa o de responsabilitat (la por a decebre els altres és superior al mateix benestar). Per últim, aquest patró també pot esdevenir com un aprenentatge dels estils parentals en la nostra infància. És freqüent observar aquesta tendència en aquells individus que han experimentat un estil educatiu molt rígid i autoritari, en el qual no es tolerava l’error i hi havia manca de comunicació i de comprensió. 
Així doncs, és bo sentir la culpa o bé hauríem d’evitar-la? En primer lloc, hem de deixar de veure la culpa com la nostra enemiga per transformar-la en la nostra aliada. Ens ajuda a incrementar el nostre autoconeixement i aprendre dels mateixos errors. Tanmateix, hem d’evitar tant l’excés de culpabilitat com la tendència a atribuir la responsabilitat als altres. Estratègies com ser més conscient de les mateixes emocions, treballar l’assertivitat, o aprendre a posar límits quan el nostre entorn ens culpa d’aquells fets que no ens corresponen, ens ajudarà a evitar situacions de manipulació emocional o sortir més ràpidament d’aquestes.
L’anhel perquè els altres ens acceptin com som, forma part de l’ésser humà. No obstant això, no necessitem convèncer els altres de qui som. No necessitem convèncer de la nostra innocència per ser innocents. Simplement, podem rebutjar o posar límits a les projeccions de culpa que ens atribueix l’entorn!

https://www.bondia.ad/passava-per-aqui/cap-de-turc

Escrit per:  Sílvia Palau /Foto: S.P. Sents que constantment ets l’eix o la causa dels problemes? Creus que sovint t’atribueixen la culpa sense ser-ne el responsable? Per què algunes persones semblen sentir-se culpables tot el temps mentre que d’altres mai ho fan? Què entenem per culpa? La culpa, sovint, és un sentiment que va acompanyat d’altres emocions desplaents com la tristesa, l’angoixa, la frustració, o de pensaments reiteratius i improductius. La connotació social de la culpa acostuma a ser negativa, però la realitat és que és un sentiment universal tant poderós com complex, ja sigui pel seu origen com per la multiplicitat de factors psicològics que hi interactuen. Doncs, quina és la seva funció? Més enllà del seu caràcter disfuncional (com acusador o jutge dels nostres actes), el seu objectiu també és funcional i adaptatiu. La culpa apareix per tal de regular aquelles conductes que, internament, considerem indesitjables. Actua com un senyal d’alerta que ens indica que sota els mateixos criteris, hem comès un error. Per una banda, ens ajuda a no transgredir les normes i codis ètics i, d’altra banda, ens ofereix l’oportunitat de modificar o reparar el dany causat tant als altres com a un mateix. I doncs, per què algunes persones atribueixen de forma reiterada la culpa als altres sense que aquests siguin els veritables responsables? En primer lloc, no admetre les conseqüències dels nostres actes i esperar que ho facin els altres pot ser un indicador d’una manca d’habilitats per resoldre els conflictes o bé, manca d’autoconeixement (si no som conscients de les nostres limitacions o de les nostres mancances, és més fàcil culpar els altres). No obstant això, una de les causes més habituals és la falta de responsabilitat. Atribuir la culpa al nostre entorn és una manera d’evitar assumir la responsabilitat de les nostres accions o desviar l’atenció dels nostres problemes o limitacions. Tanmateix, culpar els altres també actua com una manera de protegir el nostre ego i la nostra autoestima.  I en el cas que siguem nosaltres mateixos els que ens culpem reiteradament? Com ens podem alliberar d’aquest sentiment? D’altra banda, també hi ha individus que constantment se senten culpables de tot el que els rodeja. Acostumem a observar diversos trets de personalitat que poden incrementar el sentiment de culpa. Així doncs, és més freqüent veure aquest patró en aquells individus exigents, amb tendència a l’autocrítica o amb por a equivocar-se. Les persones que focalitzen la seva vida a assolir fites o èxits tenen el risc de caure en l’obsessió per no cometre errors, ja que un error l’interpreten automàticament com un fracàs i és fàcil que caiguin en pensaments negatius de forma automàtica. L’excés de necessitat d’aprovació dels altres, o bé la por al rebuig també són factors de risc que poden desenvolupar un excés de sentiment de culpa o de responsabilitat (la por a decebre els altres és superior al mateix benestar). Per últim, aquest patró també pot esdevenir com un aprenentatge dels estils parentals en la nostra infància. És freqüent observar aquesta tendència en aquells individus que han experimentat un estil educatiu molt rígid i autoritari, en el qual no es tolerava l’error i hi havia manca de comunicació i de comprensió.  Així doncs, és bo sentir la culpa o bé hauríem d’evitar-la? En primer lloc, hem de deixar de veure la culpa com la nostra enemiga per transformar-la en la nostra aliada. Ens ajuda a incrementar el nostre autoconeixement i aprendre dels mateixos errors. Tanmateix, hem d’evitar tant l’excés de culpabilitat com la tendència a atribuir la responsabilitat als altres. Estratègies com ser més conscient de les mateixes emocions, treballar l’assertivitat, o aprendre a posar límits quan el nostre entorn ens culpa d’aquells fets que no ens corresponen, ens ajudarà a evitar situacions de manipulació emocional o sortir més ràpidament d’aquestes. L’anhel perquè els altres ens acceptin com som, forma part de l’ésser humà. No obstant això, no necessitem convèncer els altres de qui som. No necessitem convèncer de la nostra innocència per ser innocents. Simplement, podem rebutjar o posar límits a les projeccions de culpa que ens atribueix l’entorn!  https://www.bondia.ad/passava-per-aqui/cap-de-turc

 

PSICOLEGS ANDORRA Psicòlegs Andorra. Sovint ens trobem en situacions que ens generen malestar i normalment tenim recursos suficients per intervenir i disminuir-lo. Però no sempre és així, de vegades les situacions es perllonguen en el temps i arriben a fer-se insostenibles, d'altres, encara que sapiguem què hem de fer no som capaços d'afrontar-les. Altres vegades senzillament no sabem què fer. Psicòlegs Andorra és un espai clínic, ubicat en un marc de reflexió amb l'objectiu de millorar la salut i la qualitat de vida de les persones. Proporcionem mitjans de prevenció, detecció, diagnòstic, orientació i tractament d'estats de malestar i/o trastorns psicològics. Oferim una atenció personalitzada, preservant la privacitat dels pacients, en un espai agradable i amb suficient flexibilitat i adaptació horaria. Gabinet privat de psicologia clínica a Andorra integrat per un equip de psicòlegs i psicoterapeutes dedicats a l'atenció d'adults, adolescents, families etc ... Psicòlegs Andorra: depressió, ansietat, fòbies, etc. Centre de psicologia a Andorra on fem teràpia psicològica psicòlegs d'Andorra. BUSQUES PSICÒLEG A ANDORRA? Psicòlegs Andorra espais psicoterapèutics és un gabinet de psicologia que atendrà les necessitats de tots els membres de la teva família. Les nostres professionals disposen d'anys d'experiència en l'atenció psicoterapèutica individual, tant a adults com a infants, les teràpies de parella i les teràpies familiars. Psicoteràpia amb adults. Els adults passem per situacions vitals en les quals, o bé ha passat alguna cosa que ens sobrepassa, o bé els models de funcionament que tenim no ens resulten còmodes per viure o conviure. Pot ser que tinguis molta ansietat, pensaments repetitius, tristesa, dificultats per relacionar-te amb les altres persones i un llarg etcètera de símptomes. Quan per tu sol no aconsegueixes trobar la solució, és un bon moment per visitar el teu psicòleg a Andorra. Trastorns de l'estat d'ànim · Teràpies individuals · Dols · Processos de creixement personal · Trastorns d'ansietat · Creixement professional · Coaching TERÀPIA DE PARELLA A Psicòlegs Andorra fem teràpia per a aquelles parelles que es troben en una situació de conflicte difícil de resoldre. Integrem diferents perspectives i models, buscant en cada cas quines són les tècniques més adequades per a cada tipus de parella i conflicte. El nostre objectiu principal és ajudar a les parelles a resoldre el conflicte en el període de temps més breu possible. Manca de comunicació · Recuperació de la confiança · Problemes de sexualitat · Gelosia · Violència de gènere · Conflictes de parella · Problemes amb la família política · Disminució del desig PSICOLOGIA INFANTIL A Psicòlegs Andorra realitzem intervenció psicològica amb nens i nenes, adolescents, i amb les seves famílies. A més, fem intervenció primerenca amb nadons i es passa el test de Brazelton per a nounats, per conèixer millor l'infant. Intervenció psicològica · Reeducacions · Nadons · Intervenció a domicili · Suport psicopedagògic · Assessorament escolar · assessorament a pares · Espai per a famílies · Ajut en el maneig dels infants i adolescents. TERÀPIA FAMILIAR En el si de les famílies es donen un gran nombre de conflictes. Nosaltres creiem que si tenim el màxim d'elements implicats en el problema presents a la consulta a l'hora de buscar la solució, aquesta sempre apareixerà de manera més fàcil. Les teràpies familiars solen ser molt positives i ajuden molt a famílies que tenen problemes de relació entre els seus membres des de fa molt de temps. · Gelosia entre germans · Violència familiar · Acompanyament a famílies en dol · manca de límits TERAPIA En línia. Per tal d'adaptar-nos a les necessitats del dia a dia, Psicòlegs Andorra aprofita les noves tecnologies i posa al teu abast dues opcions per apropar la psicoteràpia a casa teva. La videoconferència és una solució molt útil i adequada a gairebé qualsevol tipus de teràpia perquè s'adapta als horaris i mobilitat dels usuaris amb un èxit molt similar a les teràpies individuals cara a cara. TALLERS A Psicòlegs Andorra fem tallers i cursos amb una finalitat terapèutica perquè creiem amb la potencialitat del grup per multiplicar els efectes. Els tallers que veieu són els que ja estan en funcionament o estan a punt de sortir, però, no dubteu en contactar amb nosaltres si teniu alguna idea o necessitat nova!, estem oberts a crear grups a mida! Musicoteràpia (infants) · Habilitats socials (adults) etc.
Resumen de privacidad

Esta web utiliza cookies para que podamos ofrecerte la mejor experiencia de usuario posible. La información de las cookies se almacena en tu navegador y realiza funciones tales como reconocerte cuando vuelves a nuestra web o ayudar a nuestro equipo a comprender qué secciones de la web encuentras más interesantes y útiles.