Escrit per: Sílvia Palau /Foto: S.P.
Sents que constantment ets l’eix o la causa dels problemes? Creus que sovint t’atribueixen la culpa sense ser-ne el responsable? Per què algunes persones semblen sentir-se culpables tot el temps mentre que d’altres mai ho fan?
Què entenem per culpa? La culpa, sovint, és un sentiment que va acompanyat d’altres emocions desplaents com la tristesa, l’angoixa, la frustració, o de pensaments reiteratius i improductius. La connotació social de la culpa acostuma a ser negativa, però la realitat és que és un sentiment universal tant poderós com complex, ja sigui pel seu origen com per la multiplicitat de factors psicològics que hi interactuen. Doncs, quina és la seva funció? Més enllà del seu caràcter disfuncional (com acusador o jutge dels nostres actes), el seu objectiu també és funcional i adaptatiu. La culpa apareix per tal de regular aquelles conductes que, internament, considerem indesitjables. Actua com un senyal d’alerta que ens indica que sota els mateixos criteris, hem comès un error. Per una banda, ens ajuda a no transgredir les normes i codis ètics i, d’altra banda, ens ofereix l’oportunitat de modificar o reparar el dany causat tant als altres com a un mateix.
I doncs, per què algunes persones atribueixen de forma reiterada la culpa als altres sense que aquests siguin els veritables responsables? En primer lloc, no admetre les conseqüències dels nostres actes i esperar que ho facin els altres pot ser un indicador d’una manca d’habilitats per resoldre els conflictes o bé, manca d’autoconeixement (si no som conscients de les nostres limitacions o de les nostres mancances, és més fàcil culpar els altres). No obstant això, una de les causes més habituals és la falta de responsabilitat. Atribuir la culpa al nostre entorn és una manera d’evitar assumir la responsabilitat de les nostres accions o desviar l’atenció dels nostres problemes o limitacions. Tanmateix, culpar els altres també actua com una manera de protegir el nostre ego i la nostra autoestima.
I en el cas que siguem nosaltres mateixos els que ens culpem reiteradament? Com ens podem alliberar d’aquest sentiment? D’altra banda, també hi ha individus que constantment se senten culpables de tot el que els rodeja. Acostumem a observar diversos trets de personalitat que poden incrementar el sentiment de culpa. Així doncs, és més freqüent veure aquest patró en aquells individus exigents, amb tendència a l’autocrítica o amb por a equivocar-se. Les persones que focalitzen la seva vida a assolir fites o èxits tenen el risc de caure en l’obsessió per no cometre errors, ja que un error l’interpreten automàticament com un fracàs i és fàcil que caiguin en pensaments negatius de forma automàtica. L’excés de necessitat d’aprovació dels altres, o bé la por al rebuig també són factors de risc que poden desenvolupar un excés de sentiment de culpa o de responsabilitat (la por a decebre els altres és superior al mateix benestar). Per últim, aquest patró també pot esdevenir com un aprenentatge dels estils parentals en la nostra infància. És freqüent observar aquesta tendència en aquells individus que han experimentat un estil educatiu molt rígid i autoritari, en el qual no es tolerava l’error i hi havia manca de comunicació i de comprensió.
Així doncs, és bo sentir la culpa o bé hauríem d’evitar-la? En primer lloc, hem de deixar de veure la culpa com la nostra enemiga per transformar-la en la nostra aliada. Ens ajuda a incrementar el nostre autoconeixement i aprendre dels mateixos errors. Tanmateix, hem d’evitar tant l’excés de culpabilitat com la tendència a atribuir la responsabilitat als altres. Estratègies com ser més conscient de les mateixes emocions, treballar l’assertivitat, o aprendre a posar límits quan el nostre entorn ens culpa d’aquells fets que no ens corresponen, ens ajudarà a evitar situacions de manipulació emocional o sortir més ràpidament d’aquestes.
L’anhel perquè els altres ens acceptin com som, forma part de l’ésser humà. No obstant això, no necessitem convèncer els altres de qui som. No necessitem convèncer de la nostra innocència per ser innocents. Simplement, podem rebutjar o posar límits a les projeccions de culpa que ens atribueix l’entorn!
https://www.bondia.ad/passava-per-aqui/cap-de-turc
