Autor: PSICOLEGSANDORRA

CARME PADRENY GONZÁLEZ psicòloga, va assistir a la clausura d’en veu de dona que va ser un èxit rotund.

CARME PADRENY GONZÁLEZ psicòloga, va assistir a la clausura d'en veu de dona, va ser un èxit rotund. La cloenda d'Amb Veu de Dona amb ple absolut per escoltar la popular periodista Rosa Maria Calaf. La veterana reportera va donar la seva visió sobre la situació actual del periodisme internacional. També de les dones periodistes en conversa amb la també periodista de SER Catalunya Laura Estrada, en un acte que també va comptar amb la secretària d'Estat d'Igualtat, l'homenatge a les dones de la cinquena edició de la sèrie i l'actuació de la cantautora andorrana Noa Asthi. CARME PADRENY GONZÁLEZ T.+376 390 093 T.+34 93 457 07 07 FORMACIÓ EN PSICOLOGIA CONDUCTUAL I SISTÈMICA Per treballar la psicoteràpia sistèmica de vegades ens pot ajudar el mètode playteràpia

 AMB VEU DE DONA CARME PADRENY GONZÁLEZ psicòloga, va assistir a la clausura d’en veu de dona, va ser un èxit rotund. La cloenda d’Amb Veu de Dona amb ple absolut per escoltar la popular periodista Rosa Maria Calaf. La veterana reportera va donar la seva visió sobre la situació actual del periodisme internacional. […]

La setmana passada es van dur a terme activitats arreu d’Europa amb motiu de la Setmana europea per la salut mental

Setmana europea de la salut mental La setmana passada es van dur a terme activitats arreu d’Europa amb motiu de la Setmana europea per la salut mental. I el tema d’aquest any ha estat Comunitats Mentalment Sanes. La finalitat de la realització d’aquest esdeveniment és alertar i conscienciar la població de la problemàtica que ens acompanya en matèria de salut mental. Una problemàtica que no viu ni pateix qui té un trastorn mental diagnosticat, sinó que s’estén a les persones que hi conviuen, als familiars, als fills i filles i a la societat en general.  L’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) diu que “les malalties mentals poden tenir efectes devastadors en les persones, les famílies i les comunitats, i que una de cada dues persones poden patir un problema de salut mental al llarg de la seva vida.” Cal afegir que les malalties mentals tenen un cost en l’economia dels països, sobretot en tot allò que a salut es refereix, també en la física. I un cost emocional en les persones, els seus cuidadors i el seu entorn.  Andorra, és diferent a Europa?  Invertir en salut mental preventiva hauria de ser una prioritat per evitar l’impacte de situacions de desigualtat social que ja estem vivint. I les consegüents repercussions en educació. Estem en l’època de major presència de malestar emocional en la població infantil i juvenil que mai havíem experimentat. Què està passant? Aquest fet ens porta a reflexionar sobre el sistema de planificació en salut mental comunitària, fita de la Setmana europea per la salut mental. Què podem fer per promoure comunitats mentalment sanes i què pot fer la comunitat per afavorir un desenvolupament mental i emocional saludable dels seus habitants?  L’individu es desenvolupa des del hòlding matern, des dels seus primers cuidadors, aquell entorn afectiu proper, que satisfà les necessitats primàries i també les emocionals. Des de la presència afectiva, coherent, seguritzadora i tranquil·litzadora. Posteriorment, el creixement anirà esdevenint en un entorn més social, la família més extensa, la llar d’infants, on l’aparició d’altres individus, també infants, i altres adults afavoreixen el seu despertar social. És crucial, per tant, abordar la salut mental en la nostra comunitat, a les escoles, a les llars i als entorns laborals. Facilitar als professionals, docents, formadors i educadors de comprensió, coneixement i suport per tenir cura de la nostra salut mental. I potenciant la maduració i creixement dels infants del nostre país els fem vàlids i forts contra l’estigma o la discriminació.  Què pot fer Andorra per donar suport a una comunitat mentalment sana i què podem fer nosaltres per la nostra comunitat? L’assistència clínica a les persones amb malestars psicològics i/o psiquiàtrics no ha de quedar només en mans dels professionals d’aquestes disciplines. Pot anar més enllà i projectar-se en els espais per on ens movem i relacionem les persones. Podem promoure millores  generant canvis positius en les institucions com els centres educatius, els punts joves, les associacions, els espais de cultura i els esportius, amb la finalitat d’aportar experiències de benestar als infants, als joves i les famílies.  Per sentir-se membre d’una comunitat és important experimentar sentiment de pertinença, allà on un individu se sent realitzat i acollit per altres membres del grup. Però també és igual de rellevant el sentiment de significança, és a dir, que allò que es porta a cap deixa una petjada en altres, i és significatiu per a altres, per a l’entorn i per a l’espai en sí. Han d’estar en equilibri. Si només hi ha pertinença, al final, la comunitat absorbeix l’individu provocant una pèrdua d’un mateix sotmès a la comunitat. Si només hi ha significança, l’individu acaba sotmès a la tirania i exigència de la comunitat. Per tant, l’actuació ajustada com a persona que se sent integrada i acceptada en la comunitat i la vegada, el sentiment de ser significatiu per a altres promourà una comunitat mentalment sana i emocionalment competent. La Setmana europea per la salut mental ha permès prendre consciència de la necessitat d’implementar pràctiques que donin respostes més globals, de criança, de parentalitat i d’acompanyament.

Setmana europea de la salut mental La setmana passada es van dur a terme activitats arreu d’Europa amb motiu de la Setmana europea per la salut mental. I el tema d’aquest any ha estat Comunitats Mentalment Sanes. La finalitat de la realització d’aquest esdeveniment és alertar i conscienciar la població de la problemàtica que ens […]

El psicòleg entrarà per la CASS a partir del 17 de setembre El cost del nou servei és de 470.000 euros

El psicòleg entrarà per la CASS finalment a partir del 17 de setembre. Així ho ha manifestat avui la secretària d'Estat de Salut, Helena Mas, durant la presentació de la regulació de les condicions per al finançament públic de l'atenció psicologia. Els pacients tindran dret a 10 sessions i a altres 5 de complementàries si així ho estima oportú el metge referent, encarregat de la derivació. El preu de cada sessió de 45 minuts serà de 45 euros, de manera que l'usuari haurà d'abonar 11,25 euros per cadascuna d'elles. El càlcul del ministeri és que es podrà beneficiar del servei del psicòleg un 2% de la població del país, el que suposarà una despesa per a les arques públiques d'uns 470.000 euros. L'ansietat i la depressió, així com els trastorns de la conducta alimentària seran segurament les patologies més comuns de la visita al psicòleg, segons ha explicat Mas. El ministeri farà un seguiment per avaluar el primer any de funcionament d'aquesta atenció, amb indicadors concrets sobre la seva eficàcia.

El psicòleg entrarà per la CASS a partir del 17 de setembre El cost del nou servei és de 470.000 euros i es podrà beneficiar un 2% de la població. El psicòleg entrarà per la CASS finalment a partir del 17 de setembre. Així ho ha manifestat avui la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, […]

Carlos Mur Cap del Servei de Salut Mental del SAAS a ANDORRA: «Si es parla molt del suïcidi pot arribar a ser contagiós»

Carlos Mur Cap del Servei de Salut Mental del SAAS “Si es parla molt del suïcidi pot arribar a ser contagiós” El cap del Servei de Salut Mental parla del creixement que hi ha hagut dels casos que atenen al SAAS, deguts, en part, per l’abús de substàncies com l’alcohol i assegura que la Covid-19 ha tingut un impacte directe en la salut mental fent créixer els trastorns d’ansietat i les fòbies, així com trastorns de conducta alimentària, entre altres. De fet, ho considera la pandèmia del segle XXI i alerta d’un increment de casos d’autolesions.  Continua sent un tabú parlar de trastorns de salut mental? És una molt bona pregunta. Si no duem a terme una lluita conjunta contra l’estigma i la discriminació que arrosseguen les persones amb trastorns mentals difícilment podrem assolir una solució per a ells. No diria que és tabú, però encara hi ha moltes persones que han de tenir molta cura amb què diuen o deixen de dir i la concepció en l'àmbit global continua sent dolenta. La millor manera per lluitar contra l’estigma és l’avanç de la recerca científica perquè les persones tinguin una recuperació de la seva funcionalitat i l’eficàcia de la situació clínica. El dia que una persona demani a la feina un permís per anar al psicòleg o el psiquiatre amb la mateixa naturalitat que es demana un permís per portar el nen al pediatre, llavors haurem assolit l’objectiu.

Carlos Mur Cap del Servei de Salut Mental del SAAS “Si es parla molt del suïcidi pot arribar a ser contagiós” El cap del Servei de Salut Mental parla del creixement que hi ha hagut dels casos que atenen al SAAS, deguts, en part, per l’abús de substàncies com l’alcohol i assegura que la Covid-19 ha […]

Sents que constantment ets l’eix o la causa dels problemes? Creus que sovint t’atribueixen la culpa sense ser-ne el responsable?

Un neuropsicólogo es un psicólogo de formación que se especializa en la comprensión de relación entre la conducta y el funcionamiento cerebral. El cerebro es un órgano complejo cuyas lesiones tanto en las diferentes áreas cerebrales como en el Sistema Nervioso Central pueden provocar alteraciones en la conducta y en la función cognitiva de las personas. Los neuropsicólogos precisan de los conocimientos de la psicología y de una formación extensa y específica en el funcionamiento cerebral. Normalmente trabajan en clínicas y hospitales o en unidades de investigación.   ¿Qué hace un neuropsicólogo? Evaluar y tratar a personas con trastornos o lesiones del Sistema Nervioso Central o del cerebro. Suelen trabajar conjuntamente con Médicos, Neurólogos o Psiquiatras, que son aquellos profesionales que tienen pacientes que pueden precisar una valoración neuropsicológica en el entorno sanitario. Las enfermedades, trastornos y lesiones del cerebro pueden afectar la manera en la que piensa, siente y actúa una persona. Los síntomas que pueden precisar la asistencia de un neuropsicólogo son: Dificultades en la memoria Problemas del estado del ánimo Trastornos del aprendizaje Disfunciones del Sistema Nervioso   Muchas veces, para los doctores no es posible identificar las causas de los síntomas que presentan los pacientes para determinar el diagnóstico. Gracias a la investigación, se conocen muchas conexiones entre alteraciones de la función cognitiva (memoria, atención, concentración, etc.) y diferentes trastornos neurológicos o psiquiátricos. Por lo que, en estos casos, la valoración de estas funciones cognitivas son muy necesarias y ayudan a orientar el diagnóstico médico y, por consiguiente, el tratamiento más adecuado. No solamente para orientar el diagnóstico, también si la persona tiene un diagnóstico, una evaluación neuropsicológica podría ser necesaria para valorar el manejo del tratamiento según aquellas funciones cognitivas que están preservadas (donde habría que trabajar para potenciar) frente a aquellas que presentan un rendimiento por debajo de la media (donde habría que trabajar para mejorar). A través de la valoración, se puede determinar qué dificultades podría haber y cómo de graves son.   Os ponemos algunos ejemplos de casos que precisarían una valoración neuropsicológica: Un ictus, que puede afectar la conducta, el pensamiento, la memoria y otras funciones del cerebro que puedan estar afectadas de manera obvia o sutil. Una evaluación neuropsicológica ayuda a comprender el grado de afectación del ictus. Parkinson, es una enfermedad degenerativa que puede causar diferentes problemas neurológicos. Un examen neuropsicológico puede ayudar  marcar una línea base para conocer más específicamente el progreso y la evolución de las funciones afectadas. Enfermedad de Alzheimer y otras demencias que suelen producir alteraciones en la memoria, la personalidad y las habilidades cognitivas. La valoración en este caso, ayudaría a identificar estas cuestiones en un estadio temprano. Traumatismos craneoencefálicos que causan una variedad de síntomas. La evaluación del neuropsicólogo ayuda a determinar cómo las lesiones cerebrales afectan diferentes funciones, desde los ya comentados hasta razonamiento o resolución de problemas. Enfermedades psiquiátricas que afectan habitualmente a las habilidades cognitivas. La evaluación cognitiva de estos pacientes ayuda a orientar el diagnóstico de manera más precisa cuando la sintomatología no es clara o confunde los criterios diagnósticos. Esta circunstancia ocurre muy a menudo, puesto que es muy complicado encontrarse un paciente que reúna única y exclusivamente criterios para una sola psicopatología. Lo más habitual es encontrar pacientes que reúnen diferentes características de diferentes trastornos.   Procedimientos neuropsicológicos típicos El sistema nervioso y el cerebro están compuestos por mecanismos complejos. Para evaluar su funcionamiento, se utilizan diferentes técnicas: Entrevista clínica Pruebas diagnósticas de neuroimagen (TAC, Resonancia Magnética, TEPT, etc.) Evaluación neuropsicológica (de la memoria, atención, percepción, personalidad, resolución de problemas, razonamiento, alteraciones del estado de ánimo…) Otras pruebas médicas complementarias (análisis, biopsias, monitorizaciones, pruebas genéticas o biomarcadores)   Diagnóstico y conclusiones de la evaluación El neuropsicólogo, en la mayoría de casos, junto al neurólogo o el psiquiatra, recoge la información clínica y personal, conjuntamente con los resultados de la evaluación de las funciones cognitivas y otras pruebas médicas (en caso necesario) y extrae aquella información relevante para explicar cómo la presencia o ausencia de funcionalidad en el cerebro o área cerebral, podría explicar la sintomatología o dificultades que reportan los pacientes. Las pruebas neuropsicológicas son procedimientos técnicos, validados a través de estudios y que ofrecen un valor objetivo de la funcionalidad o disfuncionalidad del paciente.  Sin embargo, la información objetiva de estas pruebas no tiene validez empírica por sí sola, es preciso conectarla con otras pistas para poder llegar a una conclusión completa y extensa. Del mismo modo,  la presencia o ausencia de una marca o lesión en el cerebro que no se corresponde con una sintomatología o queja del paciente, no tendría por qué resultar patológica o grave. Es decir, toda información sobre el funcionamiento cerebral y del sistema nervioso debería de ser contrastada a través de diferentes procedimientos diagnósticos (entrevista clínica, valoración cognitiva y otras pruebas médicas -en caso necesario-) para poder llegar a la conclusión más precisa. Si bien es cierto, que en algunas ocasiones no es necesario realizar todos los procedimientos porque la investigación y la experiencia nos aportan los datos necesarios para obtener el diagnóstico correcto. La responsabilidad del neuropsicólogo es muy importante a la hora de optimizar el uso de las pruebas diagnósticas. Actualmente, gracias al avance tecnológico, tenemos la posibilidad de obtener mucha más información, por lo que podríamos pensar que cuanta más información tengamos, más preciso será el diagnóstico. Llegados a este punto, hay que subrayar que la importancia del profesional es hacer uso de aquellas técnicas que son imprescindibles para realizar la aproximación diagnóstica. Esto significa que no en todos los casos va a ser necesaria una valoración cognitiva, ni en todos los casos que se haga una valoración cognitiva va a ser necesaria una prueba de neuroimagen para contrastar el diagnóstico. Esto es debido a que hay patologías o afectaciones neuropsicológicas en las que una Resonancia Magnética (por ejemplo), no va a aportar hallazgos relevantes. Mientras que hay otras circunstancias en las que una valoración cognitiva no será necesaria o posible si la entrevista clínica y las pruebas médicas son lo suficientemente concluyentes (por ejemplo en un caso de lesión cerebral grave donde el paciente sufre una Afasia, que le impide poder hablar, y por consiguiente realizar la evaluación). Sea como sea, la figura del neuropsicólogo ofrece una importante ayuda para: -Orientar el diagnóstico -Explicar la afectación de la función cerebral sobre el comportamiento o estado del ánimo de la persona afectada -Desarrollar un plan de tratamiento extenso y preciso   El futuro de la Profesión de Neuropsicólogo Clínico En Neuroespai estamos muy comprometidos con la difusión e información del papel que tienen las figuras de los profesionales de la salud. Queríamos publicar este blog informativo para celebrar que el pasado 2 de Noviembre de 2016 se ha realizado la primera convocatoria para la “I Acreditación Nacional en Neuropsicología Clínica”. Desde el Colegio de Psicólogos de Cataluña y desde la Federación de Asociaciones de Neuropsicología de España, se está trabajando de manera conjunta para defender y evidenciar la importancia de la figura del Neuropsicólogo en los entornos sanitarios y clínicos no solamente en nuestro país, sino en todo el mundo.  

Escrit per:  Sílvia Palau /Foto: S.P. Sents que constantment ets l’eix o la causa dels problemes? Creus que sovint t’atribueixen la culpa sense ser-ne el responsable? Per què algunes persones semblen sentir-se culpables tot el temps mentre que d’altres mai ho fan? Què entenem per culpa? La culpa, sovint, és un sentiment que va acompanyat […]

Els psicòlegs a Andorra volen entrar a la CASS aquesta legislatura

Els psicòlegs volen entrar a la CASS aquesta legislatura. El col·legi assegura que per ara “no hem tancat res” amb Salut i que l’objectiu és que l’acord arribi abans de la cursa electoral

Els psicòlegs volen entrar a la CASS aquesta legislatura. El col·legi assegura que per ara “no hem tancat res” amb Salut i que l’objectiu és que l’acord arribi abans de la cursa electoral. El Col·legi de Psicòlegs i el ministeri de Salut continuen mantenint reunions periòdiques per avançar en els detalls que han de culminar […]

Res tornarà a ser com era el 2019 o el 2018. Malauradament no. L’afirmació la fa el cap del servei de Salut Mental del SAAS

Res tornarà a ser com era el 2019 o el 2018. Malauradament no. Aquesta pandèmia ha sigut una experiència que ens ha canviat la vida per sempre. L’afirmació, crua, la fa el cap del servei de Salut Mental del SAAS a Andorra Carlos Mur,

“Res tornarà a ser com era el 2019 o el 2018. Malauradament no. Aquesta pandèmia ha sigut una experiència que ens ha canviat la vida per sempre”. L’afirmació, crua, la fa el cap del servei de Salut Mental del SAAS, Carlos Mur, que reconeix que ha sigut una equivocació aquesta “pressa” per tornar a la […]

Augmenta l’ecoansietat, l’angoixa generada per la crisi climàtica. No és considerada una malaltia, però té efectes en la salut mental.

Augmenta l'ecoansietat, l'angoixa generada per la crisi climàtica. No és considerada una malaltia, però té efectes en la salut mental.  Les notícies, gairebé apocalíptiques, que hem tingut aquesta setmana --que assenyalen que a finals de segle arribarem als 48 graus de temperatura i ja no hi haurà glaceres als Pirineus--, sumat a aquesta onada de calor tan preocupant que vivim ara mateix han provocat una sensació de por i d'angoixa en moltes persones. Aquest sentiment es coneix com a ecoansietat i, tot i que no es considera una malaltia, sí que pot tenir efectes sobre la salut mental de la gent. Ho explica Enric Soler, psicòleg relacional i tutor de la Universitat Oberta de Catalunya: "Poden experimentar ansietat, estrès, alteracions del son, nerviosisme, preocupació per la mateixa seguretat, que pugui passar un cataclisme o alguna cosa greu." L'Associació Americana de Psicologia descriu l'ecoansietat com una "por crònica de patir un cataclisme mediambiental". Una por que, segons una enquesta que va fer l'ONG ecologista Avaaz, senten tres de cada quatre joves de 16 a 25 anys. Segons el psicòleg Enric Soler, la solució exigeix centrar-se en allò que podem fer: "Fomentar un estil de vida sostenible, tant nosaltres com amb els altres, és una manera de mitigar-ho; és a dir, tenir la sensació que podem fer-hi alguna cosa." Soler insisteix que l'ecoansietat és una reacció normal i realista, perquè que el canvi climàtic és cada cop més evident, i que el que hem de fer és transformar aquesta angoixa en ganes d'actuar.

Augmenta l’ecoansietat, l’angoixa generada per la crisi climàtica. No és considerada una malaltia, però té efectes en la salut mental.  Les notícies, gairebé apocalíptiques, que hem tingut aquesta setmana –que assenyalen que a finals de segle arribarem als 48 graus de temperatura i ja no hi haurà glaceres als Pirineus–, sumat a aquesta onada de […]

El ‘síndrome de la cara buida’ i les seqüeles psicològiques de la pandèmia: com ens afecta portar mascareta?

El 'síndrome de la cara buida' i les seqüeles psicològiques de la pandèmia: com ens afecta portar mascareta? La síndrome pot desmillorar les habilitats socials d'una persona i fins i tot la seva intel·ligència emocional.

El ‘síndrome de la cara buida’ i les seqüeles psicològiques de la pandèmia: com ens afecta portar mascareta? La síndrome pot desmillorar les habilitats socials d’una persona i fins i tot la seva intel·ligència emocional. «Es pot veure afectat el desenvolupament dels nens, i pot arribar a ser defectuós». La pandèmia genera noves patologies mentals […]

El Col·legi Oficial de Psicòlegs (COPSIA) reclama “un sistema d’atenció primària en salut mental»

El Col·legi Oficial de Psicòlegs (COPSIA) reclama “un sistema d'atenció primària en salut mental que sigui capaç d'atendre les demandes de tota la població i que complementi els serveis en trastorn mental greu que ja s’estan donant”.

El Col·legi Oficial de Psicòlegs (COPSIA) reclama “un sistema d’atenció primària en salut mental que sigui capaç d’atendre les demandes de tota la població i que complementi els serveis en trastorn mental greu que ja s’estan donant”. Els psicòlegs creuen que el fet que des dels estaments públics només es doni resposta essencialment als trastorns […]

Página siguiente » « Página anterior