M’he quedat tan bocabadat com els primers occidentals davant dels moais de l’illa de Pasqua en saber que una associació de pares i mares espanyola ha convocat una vaga de deures els caps de setmana d’aquest mes de novembre. Sorprèn que després de fer-los des de temps immemorial hagin descobert al segle XXI que són letals per a la conciliació de la vida familiar, com també és curiós que estiguem davant d’una mobilització convocada pels pares perquè la facin els fills. Argumenten, com ja va passar en un acció similar a França el 2012, que les tasques fora de l’horari lectiu no només representen un fracàs del sistema escolar, sinó que són un abús que limita el temps d’oci dels estudiants a casa i roben una estona necessària per a l’aprenentatge del lleure i de l’esport. També afirmen que generen tensions entre els progenitors i els seus fills i són un motiu de conflicte diari, que la seva utilitat no s’ha demostrat mai i que accentuen les desigualtats entre els infants que disposen d’algú que els ajuda i dels que no tenen ningú que els doni un cop de mà. Així que els mateixos pares que abans insistien i estaven damunt dels fills perquè fessin els deures ara s’han erigit en un piquet informatiu per impedir que els facin, tenint un suport desmesurat per part dels mitjans de comunicació espanyols, fins al punt que una cadena de televisió ha relacionat el fracàs i l’abandonament escolar amb l’excés de deures. Més que una mobilització, el que cal és obrir un debat, plantejar el model educatiu i revisar el rol dels deures. No són un càstig que els docents imposen als nens ni tampoc no serveixen per completar el temari que no s’ha pogut explicar a classe. La seva funció principal és, justament, complementar el treball que s’ha fet a l’aula i permeten incorporar uns hàbits d’estudi i de constància que seran fonamentals en els estudis universitaris perquè tenen la virtut de fomentar la cultura de l’esforç. Potser, en determinats cursos d’algunes escoles es posi més feina a casa del que seria raonable, però davant del dubte sempre se li dóna la raó a l’alumne en detriment del docent que és, precisament, l’expert en educació. El docent veu, com cada cop més, els pares consideren l’escola com si fos un lloc d’estada amb tot inclòs com Punta Cana i li deleguen, amb un exercici de transmissió de responsabilitats, l’educació, la urbanitat, la bona conducta i la feina. I els pares també volen que, quan els fills tornin a casa, puguin fer tot tipus d’activitats extraescolars, que limiten més la relació pares-fills que els deures escolars. i que no atabalin amb la resolució d’una equació de segon grau, amb els afluents del Sena, o la redacció sobre les vacances de l’estiu.

M’he quedat tan bocabadat com els primers occidentals davant dels moais de l’illa de Pasqua en saber que una associació de pares i mares espanyola ha convocat una vaga de deures els caps de setmana d’aquest mes de novembre. Sorprèn que després de fer-los des de temps immemorial hagin descobert al segle XXI que són letals per a la conciliació de la vida familiar, com també és curiós que estiguem davant d’una mobilització convocada pels pares perquè la facin els fills. Argumenten, com ja va passar en un acció similar a França el 2012, que les tasques fora de l’horari lectiu no només representen un fracàs del sistema escolar, sinó que són un abús que limita el temps d’oci dels estudiants a casa i roben una estona necessària per a l’aprenentatge del lleure i de l’esport. També afirmen que generen tensions entre els progenitors i els seus fills i són un motiu de conflicte diari, que la seva utilitat no s’ha demostrat mai i que accentuen les desigualtats entre els infants que disposen d’algú que els ajuda i dels que no tenen ningú que els doni un cop de mà. Així que els mateixos pares que abans insistien i estaven damunt dels fills perquè fessin els deures ara s’han erigit en un piquet informatiu per impedir que els facin, tenint un suport desmesurat per part dels mitjans de comunicació espanyols, fins al punt que una cadena de televisió ha relacionat el fracàs i l’abandonament escolar amb l’excés de deures. Més que una mobilització, el que cal és obrir un debat, plantejar el model educatiu i revisar el rol dels deures. No són un càstig que els docents imposen als nens ni tampoc no serveixen per completar el temari que no s’ha pogut explicar a classe. La seva funció principal és, justament, complementar el treball que s’ha fet a l’aula i permeten incorporar uns hàbits d’estudi i de constància que seran fonamentals en els estudis universitaris perquè tenen la virtut de fomentar la cultura de l’esforç. Potser, en determinats cursos d’algunes escoles es posi més feina a casa del que seria raonable, però davant del dubte sempre se li dóna la raó a l’alumne en detriment del docent que és, precisament, l’expert en educació. El docent veu, com cada cop més, els pares consideren l’escola com si fos un lloc d’estada amb tot inclòs com Punta Cana i li deleguen, amb un exercici de transmissió de responsabilitats, l’educació, la urbanitat, la bona conducta i la feina. I els pares també volen que, quan els fills tornin a casa, puguin fer tot tipus d’activitats extraescolars, que limiten més la relació pares-fills que els deures escolars. i que no atabalin amb la resolució d’una equació de segon grau, amb els afluents del Sena, o la redacció sobre les vacances de l’estiu.

M’he quedat tan bocabadat com els primers occidentals davant dels moais de l’illa de Pasqua en saber que una associació de pares i mares espanyola ha convocat una vaga de deures els caps de setmana d’aquest mes de novembre. Sorprèn que després de fer-los des de temps immemorial hagin descobert al segle XXI que són letals per a la conciliació de la vida familiar, com també és curiós que estiguem davant d’una mobilització convocada pels pares perquè la facin els fills.
Argumenten, com ja va passar en un acció similar a França el 2012, que les tasques fora de l’horari lectiu no només representen un fracàs del sistema escolar, sinó que són un abús que limita el temps d’oci dels estudiants a casa i roben una estona necessària per a l’aprenentatge del lleure i de l’esport. També afirmen que generen tensions entre els progenitors i els seus fills i són un motiu de conflicte diari, que la seva utilitat no s’ha demostrat mai i que accentuen les desigualtats entre els infants que disposen d’algú que els ajuda i dels que no tenen ningú que els doni un cop de mà. Així que els mateixos pares que abans insistien i estaven damunt dels fills perquè fessin els deures ara s’han erigit en un piquet informatiu per impedir que els facin, tenint un suport desmesurat per part dels mitjans de comunicació espanyols, fins al punt que una cadena de televisió ha relacionat el fracàs i l’abandonament escolar amb l’excés de deures.
Més que una mobilització, el que cal és obrir un debat, plantejar el model educatiu i revisar el rol dels deures. No són un càstig que els docents imposen als nens ni tampoc no serveixen per completar el temari que no s’ha pogut explicar a classe. La seva funció principal és, justament, complementar el treball que s’ha fet a l’aula i permeten incorporar uns hàbits d’estudi i de constància que seran fonamentals en els estudis universitaris perquè tenen la virtut de fomentar la cultura de l’esforç.
Potser, en determinats cursos d’algunes escoles es posi més feina a casa del que seria raonable, però davant del dubte sempre se li dóna la raó a l’alumne en detriment del docent que és, precisament, l’expert en educació. El docent veu, com cada cop més, els pares consideren l’escola com si fos un lloc d’estada amb tot inclòs com Punta Cana i li deleguen, amb un exercici de transmissió de responsabilitats, l’educació, la urbanitat, la bona conducta i la feina. I els pares també volen que, quan els fills tornin a casa, puguin fer tot tipus d’activitats extraescolars, que limiten més la relació pares-fills que els deures escolars. i que no atabalin amb la resolució d’una equació de segon grau, amb els afluents del Sena, o la redacció sobre les vacances de l’estiu.

PSICOLEGS ANDORRA Psicòlegs Andorra. Sovint ens trobem en situacions que ens generen malestar i normalment tenim recursos suficients per intervenir i disminuir-lo. Però no sempre és així, de vegades les situacions es perllonguen en el temps i arriben a fer-se insostenibles, d'altres, encara que sapiguem què hem de fer no som capaços d'afrontar-les. Altres vegades senzillament no sabem què fer. Psicòlegs Andorra és un espai clínic, ubicat en un marc de reflexió amb l'objectiu de millorar la salut i la qualitat de vida de les persones. Proporcionem mitjans de prevenció, detecció, diagnòstic, orientació i tractament d'estats de malestar i/o trastorns psicològics. Oferim una atenció personalitzada, preservant la privacitat dels pacients, en un espai agradable i amb suficient flexibilitat i adaptació horaria. Gabinet privat de psicologia clínica a Andorra integrat per un equip de psicòlegs i psicoterapeutes dedicats a l'atenció d'adults, adolescents, families etc ... Psicòlegs Andorra: depressió, ansietat, fòbies, etc. Centre de psicologia a Andorra on fem teràpia psicològica psicòlegs d'Andorra. BUSQUES PSICÒLEG A ANDORRA? Psicòlegs Andorra espais psicoterapèutics és un gabinet de psicologia que atendrà les necessitats de tots els membres de la teva família. Les nostres professionals disposen d'anys d'experiència en l'atenció psicoterapèutica individual, tant a adults com a infants, les teràpies de parella i les teràpies familiars. Psicoteràpia amb adults. Els adults passem per situacions vitals en les quals, o bé ha passat alguna cosa que ens sobrepassa, o bé els models de funcionament que tenim no ens resulten còmodes per viure o conviure. Pot ser que tinguis molta ansietat, pensaments repetitius, tristesa, dificultats per relacionar-te amb les altres persones i un llarg etcètera de símptomes. Quan per tu sol no aconsegueixes trobar la solució, és un bon moment per visitar el teu psicòleg a Andorra. Trastorns de l'estat d'ànim · Teràpies individuals · Dols · Processos de creixement personal · Trastorns d'ansietat · Creixement professional · Coaching TERÀPIA DE PARELLA A Psicòlegs Andorra fem teràpia per a aquelles parelles que es troben en una situació de conflicte difícil de resoldre. Integrem diferents perspectives i models, buscant en cada cas quines són les tècniques més adequades per a cada tipus de parella i conflicte. El nostre objectiu principal és ajudar a les parelles a resoldre el conflicte en el període de temps més breu possible. Manca de comunicació · Recuperació de la confiança · Problemes de sexualitat · Gelosia · Violència de gènere · Conflictes de parella · Problemes amb la família política · Disminució del desig PSICOLOGIA INFANTIL A Psicòlegs Andorra realitzem intervenció psicològica amb nens i nenes, adolescents, i amb les seves famílies. A més, fem intervenció primerenca amb nadons i es passa el test de Brazelton per a nounats, per conèixer millor l'infant. Intervenció psicològica · Reeducacions · Nadons · Intervenció a domicili · Suport psicopedagògic · Assessorament escolar · assessorament a pares · Espai per a famílies · Ajut en el maneig dels infants i adolescents. TERÀPIA FAMILIAR En el si de les famílies es donen un gran nombre de conflictes. Nosaltres creiem que si tenim el màxim d'elements implicats en el problema presents a la consulta a l'hora de buscar la solució, aquesta sempre apareixerà de manera més fàcil. Les teràpies familiars solen ser molt positives i ajuden molt a famílies que tenen problemes de relació entre els seus membres des de fa molt de temps. · Gelosia entre germans · Violència familiar · Acompanyament a famílies en dol · manca de límits TERAPIA En línia. Per tal d'adaptar-nos a les necessitats del dia a dia, Psicòlegs Andorra aprofita les noves tecnologies i posa al teu abast dues opcions per apropar la psicoteràpia a casa teva. La videoconferència és una solució molt útil i adequada a gairebé qualsevol tipus de teràpia perquè s'adapta als horaris i mobilitat dels usuaris amb un èxit molt similar a les teràpies individuals cara a cara. TALLERS A Psicòlegs Andorra fem tallers i cursos amb una finalitat terapèutica perquè creiem amb la potencialitat del grup per multiplicar els efectes. Els tallers que veieu són els que ja estan en funcionament o estan a punt de sortir, però, no dubteu en contactar amb nosaltres si teniu alguna idea o necessitat nova!, estem oberts a crear grups a mida! Musicoteràpia (infants) · Habilitats socials (adults) etc.
Resumen de privacidad

Esta web utiliza cookies para que podamos ofrecerte la mejor experiencia de usuario posible. La información de las cookies se almacena en tu navegador y realiza funciones tales como reconocerte cuando vuelves a nuestra web o ayudar a nuestro equipo a comprender qué secciones de la web encuentras más interesantes y útiles.