Setmana europea de la salut mental La setmana passada es van dur a terme activitats arreu d’Europa amb motiu de la Setmana europea per la salut mental. I el tema d’aquest any ha estat Comunitats Mentalment Sanes. La finalitat de la realització d’aquest esdeveniment és alertar i conscienciar la població de la problemàtica que ens acompanya en matèria de salut mental. Una problemàtica que no viu ni pateix qui té un trastorn mental diagnosticat, sinó que s’estén a les persones que hi conviuen, als familiars, als fills i filles i a la societat en general.  L’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) diu que “les malalties mentals poden tenir efectes devastadors en les persones, les famílies i les comunitats, i que una de cada dues persones poden patir un problema de salut mental al llarg de la seva vida.” Cal afegir que les malalties mentals tenen un cost en l’economia dels països, sobretot en tot allò que a salut es refereix, també en la física. I un cost emocional en les persones, els seus cuidadors i el seu entorn.  Andorra, és diferent a Europa?  Invertir en salut mental preventiva hauria de ser una prioritat per evitar l’impacte de situacions de desigualtat social que ja estem vivint. I les consegüents repercussions en educació. Estem en l’època de major presència de malestar emocional en la població infantil i juvenil que mai havíem experimentat. Què està passant? Aquest fet ens porta a reflexionar sobre el sistema de planificació en salut mental comunitària, fita de la Setmana europea per la salut mental. Què podem fer per promoure comunitats mentalment sanes i què pot fer la comunitat per afavorir un desenvolupament mental i emocional saludable dels seus habitants?  L’individu es desenvolupa des del hòlding matern, des dels seus primers cuidadors, aquell entorn afectiu proper, que satisfà les necessitats primàries i també les emocionals. Des de la presència afectiva, coherent, seguritzadora i tranquil·litzadora. Posteriorment, el creixement anirà esdevenint en un entorn més social, la família més extensa, la llar d’infants, on l’aparició d’altres individus, també infants, i altres adults afavoreixen el seu despertar social. És crucial, per tant, abordar la salut mental en la nostra comunitat, a les escoles, a les llars i als entorns laborals. Facilitar als professionals, docents, formadors i educadors de comprensió, coneixement i suport per tenir cura de la nostra salut mental. I potenciant la maduració i creixement dels infants del nostre país els fem vàlids i forts contra l’estigma o la discriminació.  Què pot fer Andorra per donar suport a una comunitat mentalment sana i què podem fer nosaltres per la nostra comunitat? L’assistència clínica a les persones amb malestars psicològics i/o psiquiàtrics no ha de quedar només en mans dels professionals d’aquestes disciplines. Pot anar més enllà i projectar-se en els espais per on ens movem i relacionem les persones. Podem promoure millores  generant canvis positius en les institucions com els centres educatius, els punts joves, les associacions, els espais de cultura i els esportius, amb la finalitat d’aportar experiències de benestar als infants, als joves i les famílies.  Per sentir-se membre d’una comunitat és important experimentar sentiment de pertinença, allà on un individu se sent realitzat i acollit per altres membres del grup. Però també és igual de rellevant el sentiment de significança, és a dir, que allò que es porta a cap deixa una petjada en altres, i és significatiu per a altres, per a l’entorn i per a l’espai en sí. Han d’estar en equilibri. Si només hi ha pertinença, al final, la comunitat absorbeix l’individu provocant una pèrdua d’un mateix sotmès a la comunitat. Si només hi ha significança, l’individu acaba sotmès a la tirania i exigència de la comunitat. Per tant, l’actuació ajustada com a persona que se sent integrada i acceptada en la comunitat i la vegada, el sentiment de ser significatiu per a altres promourà una comunitat mentalment sana i emocionalment competent. La Setmana europea per la salut mental ha permès prendre consciència de la necessitat d’implementar pràctiques que donin respostes més globals, de criança, de parentalitat i d’acompanyament.

Setmana europea de la salut mental La setmana passada es van dur a terme activitats arreu d’Europa amb motiu de la Setmana europea per la salut mental. I el tema d’aquest any ha estat Comunitats Mentalment Sanes. La finalitat de la realització d’aquest esdeveniment és alertar i conscienciar la població de la problemàtica que ens acompanya en matèria de salut mental. Una problemàtica que no viu ni pateix qui té un trastorn mental diagnosticat, sinó que s’estén a les persones que hi conviuen, als familiars, als fills i filles i a la societat en general.  L’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) diu que “les malalties mentals poden tenir efectes devastadors en les persones, les famílies i les comunitats, i que una de cada dues persones poden patir un problema de salut mental al llarg de la seva vida.” Cal afegir que les malalties mentals tenen un cost en l’economia dels països, sobretot en tot allò que a salut es refereix, també en la física. I un cost emocional en les persones, els seus cuidadors i el seu entorn.  Andorra, és diferent a Europa?  Invertir en salut mental preventiva hauria de ser una prioritat per evitar l’impacte de situacions de desigualtat social que ja estem vivint. I les consegüents repercussions en educació. Estem en l’època de major presència de malestar emocional en la població infantil i juvenil que mai havíem experimentat. Què està passant? Aquest fet ens porta a reflexionar sobre el sistema de planificació en salut mental comunitària, fita de la Setmana europea per la salut mental. Què podem fer per promoure comunitats mentalment sanes i què pot fer la comunitat per afavorir un desenvolupament mental i emocional saludable dels seus habitants?  L’individu es desenvolupa des del hòlding matern, des dels seus primers cuidadors, aquell entorn afectiu proper, que satisfà les necessitats primàries i també les emocionals. Des de la presència afectiva, coherent, seguritzadora i tranquil·litzadora. Posteriorment, el creixement anirà esdevenint en un entorn més social, la família més extensa, la llar d’infants, on l’aparició d’altres individus, també infants, i altres adults afavoreixen el seu despertar social. És crucial, per tant, abordar la salut mental en la nostra comunitat, a les escoles, a les llars i als entorns laborals. Facilitar als professionals, docents, formadors i educadors de comprensió, coneixement i suport per tenir cura de la nostra salut mental. I potenciant la maduració i creixement dels infants del nostre país els fem vàlids i forts contra l’estigma o la discriminació.  Què pot fer Andorra per donar suport a una comunitat mentalment sana i què podem fer nosaltres per la nostra comunitat? L’assistència clínica a les persones amb malestars psicològics i/o psiquiàtrics no ha de quedar només en mans dels professionals d’aquestes disciplines. Pot anar més enllà i projectar-se en els espais per on ens movem i relacionem les persones. Podem promoure millores  generant canvis positius en les institucions com els centres educatius, els punts joves, les associacions, els espais de cultura i els esportius, amb la finalitat d’aportar experiències de benestar als infants, als joves i les famílies.  Per sentir-se membre d’una comunitat és important experimentar sentiment de pertinença, allà on un individu se sent realitzat i acollit per altres membres del grup. Però també és igual de rellevant el sentiment de significança, és a dir, que allò que es porta a cap deixa una petjada en altres, i és significatiu per a altres, per a l’entorn i per a l’espai en sí. Han d’estar en equilibri. Si només hi ha pertinença, al final, la comunitat absorbeix l’individu provocant una pèrdua d’un mateix sotmès a la comunitat. Si només hi ha significança, l’individu acaba sotmès a la tirania i exigència de la comunitat. Per tant, l’actuació ajustada com a persona que se sent integrada i acceptada en la comunitat i la vegada, el sentiment de ser significatiu per a altres promourà una comunitat mentalment sana i emocionalment competent. La Setmana europea per la salut mental ha permès prendre consciència de la necessitat d’implementar pràctiques que donin respostes més globals, de criança, de parentalitat i d’acompanyament.

Setmana europea de la salut mental
La setmana passada es van dur a terme activitats arreu d’Europa amb motiu de la Setmana europea per la salut mental. I el tema d’aquest any ha estat Comunitats Mentalment Sanes. La finalitat de la realització d’aquest esdeveniment és alertar i conscienciar la població de la problemàtica que ens acompanya en matèria de salut mental. Una problemàtica que no viu ni pateix qui té un trastorn mental diagnosticat, sinó que s’estén a les persones que hi conviuen, als familiars, als fills i filles i a la societat en general. 

L’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) diu que “les malalties mentals poden tenir efectes devastadors en les persones, les famílies i les comunitats, i que una de cada dues persones poden patir un problema de salut mental al llarg de la seva vida.” Cal afegir que les malalties mentals tenen un cost en l’economia dels països, sobretot en tot allò que a salut es refereix, també en la física. I un cost emocional en les persones, els seus cuidadors i el seu entorn.  Andorra, és diferent a Europa?  Invertir en salut mental preventiva hauria de ser una prioritat per evitar l’impacte de situacions de desigualtat social que ja estem vivint. I les consegüents repercussions en educació. Estem en l’època de major presència de malestar emocional en la població infantil i juvenil que mai havíem experimentat. Què està passant? Aquest fet ens porta a reflexionar sobre el sistema de planificació en salut mental comunitària, fita de la Setmana europea per la salut mental. Què podem fer per promoure comunitats mentalment sanes i què pot fer la comunitat per afavorir un desenvolupament mental i emocional saludable dels seus habitants? 
L’individu es desenvolupa des del hòlding matern, des dels seus primers cuidadors, aquell entorn afectiu proper, que satisfà les necessitats primàries i també les emocionals. Des de la presència afectiva, coherent, seguritzadora i tranquil·litzadora. Posteriorment, el creixement anirà esdevenint en un entorn més social, la família més extensa, la llar d’infants, on l’aparició d’altres individus, també infants, i altres adults afavoreixen el seu despertar social. És crucial, per tant, abordar la salut mental en la nostra comunitat, a les escoles, a les llars i als entorns laborals. Facilitar als professionals, docents, formadors i educadors de comprensió, coneixement i suport per tenir cura de la nostra salut mental. I potenciant la maduració i creixement dels infants del nostre país els fem vàlids i forts contra l’estigma o la discriminació. 

Què pot fer Andorra per donar suport a una comunitat mentalment sana i què podem fer nosaltres per la nostra comunitat?

L’assistència clínica a les persones amb malestars psicològics i/o psiquiàtrics no ha de quedar només en mans dels professionals d’aquestes disciplines. Pot anar més enllà i projectar-se en els espais per on ens movem i relacionem les persones. Podem promoure millores  generant canvis positius en les institucions com els centres educatius, els punts joves, les associacions, els espais de cultura i els esportius, amb la finalitat d’aportar experiències de benestar als infants, als joves i les famílies. 
Per sentir-se membre d’una comunitat és important experimentar sentiment de pertinença, allà on un individu se sent realitzat i acollit per altres membres del grup. Però també és igual de rellevant el sentiment de significança, és a dir, que allò que es porta a cap deixa una petjada en altres, i és significatiu per a altres, per a l’entorn i per a l’espai en sí. Han d’estar en equilibri. Si només hi ha pertinença, al final, la comunitat absorbeix l’individu provocant una pèrdua d’un mateix sotmès a la comunitat. Si només hi ha significança, l’individu acaba sotmès a la tirania i exigència de la comunitat. Per tant, l’actuació ajustada com a persona que se sent integrada i acceptada en la comunitat i la vegada, el sentiment de ser significatiu per a altres promourà una comunitat mentalment sana i emocionalment competent.
La Setmana europea per la salut mental ha permès prendre consciència de la necessitat d’implementar pràctiques que donin respostes més globals, de criança, de parentalitat i d’acompanyament.

PSICOLEGS ANDORRA Psicòlegs Andorra. Sovint ens trobem en situacions que ens generen malestar i normalment tenim recursos suficients per intervenir i disminuir-lo. Però no sempre és així, de vegades les situacions es perllonguen en el temps i arriben a fer-se insostenibles, d'altres, encara que sapiguem què hem de fer no som capaços d'afrontar-les. Altres vegades senzillament no sabem què fer. Psicòlegs Andorra és un espai clínic, ubicat en un marc de reflexió amb l'objectiu de millorar la salut i la qualitat de vida de les persones. Proporcionem mitjans de prevenció, detecció, diagnòstic, orientació i tractament d'estats de malestar i/o trastorns psicològics. Oferim una atenció personalitzada, preservant la privacitat dels pacients, en un espai agradable i amb suficient flexibilitat i adaptació horaria. Gabinet privat de psicologia clínica a Andorra integrat per un equip de psicòlegs i psicoterapeutes dedicats a l'atenció d'adults, adolescents, families etc ... Psicòlegs Andorra: depressió, ansietat, fòbies, etc. Centre de psicologia a Andorra on fem teràpia psicològica psicòlegs d'Andorra. BUSQUES PSICÒLEG A ANDORRA? Psicòlegs Andorra espais psicoterapèutics és un gabinet de psicologia que atendrà les necessitats de tots els membres de la teva família. Les nostres professionals disposen d'anys d'experiència en l'atenció psicoterapèutica individual, tant a adults com a infants, les teràpies de parella i les teràpies familiars. Psicoteràpia amb adults. Els adults passem per situacions vitals en les quals, o bé ha passat alguna cosa que ens sobrepassa, o bé els models de funcionament que tenim no ens resulten còmodes per viure o conviure. Pot ser que tinguis molta ansietat, pensaments repetitius, tristesa, dificultats per relacionar-te amb les altres persones i un llarg etcètera de símptomes. Quan per tu sol no aconsegueixes trobar la solució, és un bon moment per visitar el teu psicòleg a Andorra. Trastorns de l'estat d'ànim · Teràpies individuals · Dols · Processos de creixement personal · Trastorns d'ansietat · Creixement professional · Coaching TERÀPIA DE PARELLA A Psicòlegs Andorra fem teràpia per a aquelles parelles que es troben en una situació de conflicte difícil de resoldre. Integrem diferents perspectives i models, buscant en cada cas quines són les tècniques més adequades per a cada tipus de parella i conflicte. El nostre objectiu principal és ajudar a les parelles a resoldre el conflicte en el període de temps més breu possible. Manca de comunicació · Recuperació de la confiança · Problemes de sexualitat · Gelosia · Violència de gènere · Conflictes de parella · Problemes amb la família política · Disminució del desig PSICOLOGIA INFANTIL A Psicòlegs Andorra realitzem intervenció psicològica amb nens i nenes, adolescents, i amb les seves famílies. A més, fem intervenció primerenca amb nadons i es passa el test de Brazelton per a nounats, per conèixer millor l'infant. Intervenció psicològica · Reeducacions · Nadons · Intervenció a domicili · Suport psicopedagògic · Assessorament escolar · assessorament a pares · Espai per a famílies · Ajut en el maneig dels infants i adolescents. TERÀPIA FAMILIAR En el si de les famílies es donen un gran nombre de conflictes. Nosaltres creiem que si tenim el màxim d'elements implicats en el problema presents a la consulta a l'hora de buscar la solució, aquesta sempre apareixerà de manera més fàcil. Les teràpies familiars solen ser molt positives i ajuden molt a famílies que tenen problemes de relació entre els seus membres des de fa molt de temps. · Gelosia entre germans · Violència familiar · Acompanyament a famílies en dol · manca de límits TERAPIA En línia. Per tal d'adaptar-nos a les necessitats del dia a dia, Psicòlegs Andorra aprofita les noves tecnologies i posa al teu abast dues opcions per apropar la psicoteràpia a casa teva. La videoconferència és una solució molt útil i adequada a gairebé qualsevol tipus de teràpia perquè s'adapta als horaris i mobilitat dels usuaris amb un èxit molt similar a les teràpies individuals cara a cara. TALLERS A Psicòlegs Andorra fem tallers i cursos amb una finalitat terapèutica perquè creiem amb la potencialitat del grup per multiplicar els efectes. Els tallers que veieu són els que ja estan en funcionament o estan a punt de sortir, però, no dubteu en contactar amb nosaltres si teniu alguna idea o necessitat nova!, estem oberts a crear grups a mida! Musicoteràpia (infants) · Habilitats socials (adults) etc.
Resumen de privacidad

Esta web utiliza cookies para que podamos ofrecerte la mejor experiencia de usuario posible. La información de las cookies se almacena en tu navegador y realiza funciones tales como reconocerte cuando vuelves a nuestra web o ayudar a nuestro equipo a comprender qué secciones de la web encuentras más interesantes y útiles.