ENTREVISTA al BONDIA.AD – http://www.bondia.ad/entrevistes/oscar-fernandez-la-cobertura-de-la-cass-faria-que-el-sistema-public-i-privat-anessin
Òscar Fernàndez lidera la nova junta del Col·legi de Psicòlegs que acaba de ser escollida i manifesta que volen donar continuïtat a la feina endegada per l’anterior, així com treballar per acostar els psicòlegs a la societat i als altres professionals. La gran fita seria la cobertura de les consultes per part de la CASS, ja que consideren que serviria per donar una millor atenció i facilitar l’accés de la població als tractaments.
La nova junta del col·legi acaba de ser escollida. ¿Quins són els objectius que us marqueu?
En principi la continuïtat, mantenir els projectes que estan en curs, com a línies bàsiques de treball, i després, acostar al màxim els psicòlegs que exerceixen a Andorra al col·legi. Ara mateix tenim entre 70-80 persones inscrites, però tenim constància que n’hi ha més treballant a Andorra. Voldríem que tothom s’acostés al col·legi i en participés. Hi ha diverses comissions de treball i les volem potenciar.
¿Quins projectes tindran continuïtat?
Les comissions les va posar en marxa la junta anterior i volem intentar fer entrar els psicòlegs en aquesta roda de participació. Hi ha una comissió creada, que és la de recursos humans, ja que hi ha molta gent que treballa en aquest àmbit i que són psicòlegs, i es tractaria de fer-los-hi participar. Del que es tracta és de crear les bases de la professió, té moltes vessants i caldria decidir els requisits o les pautes a seguir en cadascuna d’aquestes branques.
Un dels grans reptes suposo que serà que la CASS cobreixi una part de les visites…
Aquesta seria la fita màxima. El que passa és que ara mateix, donades les circumstàncies de la CASS i la qüestió pressupostària, de què som coneixedors, ho veiem molt difícil. Però evidentment seria el que més ens agradaria per poder donar facilitats a la població perquè pugui anar al psicòleg. Perquè de vegades és una mica de por però també una qüestió econòmica, i això és un fre molt important. En alguns moments de la vida el psicòleg és necessari i aquesta dificultat econòmica hi frena l’accés.
Semblava que s’havia obert una porta amb el nou Model Andorrà d’Atenció Sanitària (MAAS)…
Ha quedat en l’aire, és un dels projectes que la junta anterior va iniciar, la participació en el MAAS, i realment estem una mica a l’espera del retorn d’aquesta participació per saber cap a on hem de continuar, quins passos podem fer.
¿Contactareu amb el ministeri per saber quin és el vostre rol?
Hem fet la comunicació del canvi de junta i la intenció és poder-nos reunir per parlar precisament de tots els projectes que estan sobre la taula. Volem col·laborar, realment estem molt predisposats a oferir els nostres serveis d’una manera molt àmplia.
I és que a més a més sembla que hi ha una voluntat política de treballar en l’àmbit de la salut mental. ¿Com ho veieu?
Almenys les declaracions que hi ha hagut fins ara van en aquest sentit i coneixent el tarannà de Rosa Ferrer penso que impulsarà iniciatives en aquest sentit. A més, he conegut personalment la nova cap de Salut Mental del SAAS i crec que és una persona amb moltes iniciatives i ganes de fer coses, així que crec que podem tenir una bona entesa.
Precisament fa poc es va comentar les dades de Salut Mental, que es van incrementant any rere any, i s’assenyalava a una possible qüestió econòmica per acudir a Salut Mental en lloc d’anar als privats.
Creiem que és així des de ja fa uns quants anys. Això la crisi ho ha agreujat, perquè si abans els dubtes eren més de caràcter personal, més interns, amb la crisi la qüestió econòmica s’ha posat en primera línia i, per tant, davant la possibilitat de fer una consulta o un tractament que no has de pagar la gent opta per aquesta via.
A més, sempre s’ha posat en relleu que per al sector privat suposa una mena de competència.
Ja no es tracta només d’una qüestió de competència sinó que ells també puguin donar un servei eficient, de qualitat. Aquesta massificació, aquest volum de consultes, que d’altra forma no tindrien de manera tan massiva, també els afavoriria, a ells i a nosaltres. El fet que pogués estar cobert per la CASS seria l’equilibri que faria que tant el sistema privat com el públic anessin millor.
Ara també es parla d’infraestructures noves com un centre per a estades més llargues de les persones amb alguna malaltia mental, ¿com ho veieu?
Nosaltres estem disposats a aportar el nostre punt de vista, la nostra visió i fins i tot les possibles solucions.
¿L’objectiu hauria de ser que tot tipus de malalt es pogués tractar al país?
No conec el detall del que es vol fer, però per a nosaltres també és un objectiu intentar donar resposta i oferir el tractament que calgui i des d’aquí, des d’Andorra, que no sigui necessari anar a un psicòleg de Tolosa o de Barcelona per poder trobar el que et dóna resposta.
Vosaltres, arran de la crisi, ¿esteu veient més problemes? És a dir, ¿quin ha estat l’impacte sobre la salut mental?
Sense dades, sense estadístiques que puguin suportar el que et diré, diria que hi ha hagut increments pel que fa a depressions i angoixa. Són les dues patologies que crec que han pujat en aquests anys de crisi. Entren circumstàncies molt diverses, però és el que ha acabat d’esclatar, perquè hi ha qui tenia una certa estabilitat i ha perdut la feina, o la por de perdre-la, la reducció d’ingressos, tot això ha fet que tant l’angoixa, d’una banda, com les depressions, de l’altra, s’hagin incrementat.
I a l’altre costat de la balança, la dificultat econòmica per poder accedir als serveis d’un psicòleg. ¿Creieu que hi ha gent que no hi va tot i que ho necessitaria?
Pensem que sí, que n’hi ha un gran nombre, sense poder quantificar-lo, i creiem que el servei d’orientació que volem impulsar com a mínim els hi pot acostar i després, realment, valoraran i un dels criteris serà evidentment l’econòmic, però tindran una orientació, una idea de cap a on haurien d’anar, perquè ara això pot ser un fre.
¿I s’ha vençut l’estigma relacionat amb la malaltia mental que també frenaria aquest accés?
En el dia a dia nosaltres pensem que ja no existeix tant. Sí que encara hi ha en la societat l’etiqueta “has d’anar al psicòleg”, però penso que cada vegada és més freqüent i més normal, jo crec que s’ha normalitzat.
¿Quin impacte ha tingut en això el fet que la resta de professionals us hagin derivat pacients?
Crec que una de les grans resistències que hem hagut de vèncer històricament és la que un metge ens veiés com un professional de la salut igual que pot ser-ho ell o qualsevol altre. Aquesta ha estat una lluita històrica dels psicòlegs, però penso que a poc a poc s’ha anat normalitzant. Hem hagut de demostrar amb feina, amb estudis… que els nostres tractaments són eficaços. En aquesta línia un dels objectius que també ens marquem és col·laborar amb altres col·legis professionals, amb altres àmbits de la salut… Crec que és important que intentem anar en la mateixa direcció.
I més tenint en compte que es tracta d’un problema de salut sobre el qual l’OMS ja ha alertat.
En la societat occidental és evident que aquest és, si no el primer, dels primers problemes de salut i és una tendència. Andorra, en això, ens permet fer coses que atesa la nostra dimensió i població en altres llocs no seria factible. La proximitat que podem establir entre professionals i societat crec que l’hem d’aprofitar.
Em comentava al principi que una de les vostres voluntats és acostar tots els psicòlegs al col·legi. Ara com ara ¿no és necessari que tothom estigui col·legiat per exercir?
En l’àmbit clínic sí, però on no és estrictament necessari és en el cas d’aquelles persones que treballen, per exemple, en recursos humans. No cal estar col·legiat per fer entrevistes, selecció o contractes… A més dins dels recursos humans hi ha professionals de tota mena, persones que s’han format en diferents àmbits. Però, com que creiem que és una de les potes de la psicologia, també voldríem que tothom que sigui de formació psicòleg i estigui en el ram dels recursos humans estigui amb nosaltres. Crec que podem donar més sentit a la feina dels psicòlegs en l’àmbit de l’organització de l’empresa. Penso que és important participar, a mi m’agradaria que el màxim de psicòlegs poguessin venir i donar la seva opinió.
Pel que fa al volum de professionals, ¿els que hi ha són suficients per atendre les necessitats?
Ara hi ha un gran nombre de psicòlegs exercint, però crec que encara hi ha marge perquè n’hi hagi més. Dependrà de les facilitats que puguem donar a la població per accedir al psicòleg. Crec que això és el que farà que la balança s’inclini perquè hagin d’entrar més psicòlegs en el mercat o que n’hagin de sortir. Estar o no estar convencionat amb la CASS determina molt la possibilitat de creixement.
Pel que fa a la detecció precoç, ¿què es pot fer per millorar-la?
Dins de la comissió clínica hi ha les branques d’infantil, adolescents i adults, i en infantil la junta anterior va comprar un seguit de proves diagnòstiques, que es posaran a disposició dels col·legiats perquè puguin recolzar-se no només en el seu propi criteri clínic sinó també en proves que permetin detectar de manera precoç alguns dèficits. Intentarem donar facilitats als professionals que treballen en aquest àmbit i, després, una de les línies de treball és la formació. Volem fer una formació continuada, donar resposta a les inquietuds de cadascun dels professionals. De cara a finals d’any tenim previst iniciar una formació per als psicòlegs en qüestions d’emergència. Intentarem combinar la inquietud dels professionals amb el que ens demana la societat.
