Els Trastorns específics de l’aprenentatge (TEAP) constitueixen un conjunt de problemes que interfereixen significativament en el rendiment a l’escola, dificultant l’adequat progrés del nen i la consecució de les metes marcades en els diferents plans educatius. Tot i que solen presentar-se conjuntament amb alteracions en el funcionament del sistema nerviós central, no són el resultat d’un retard mental associat, d’una privació sensorial o d’un trastorn emocional greu. Per contra, aquests trastorns sorgeixen d’alteracions dels processos cognitius. És probable que hi hagi alguna alteració biològica secundària, però, el que els caracteritza és que el dèficit es dóna només en una àrea molt concreta. Els més habituals són els que fan referència a l’adquisició de la lectura (dislèxia), a l’escriptura o al càlcul. Aquestes alteracions són molt més freqüents en nens que en nenes i cal advertir que solen passar desapercebudes en un primer moment, ja que els nens, com s’ha apuntat, no tan sols no presenten problemes en altres àrees sinó que el seu rendiment en elles pot ser superior a la mitjana. L’OMS especifica que per efectuar el diagnòstic han d’existir dèficits específics del rendiment escolar, però aquests no seran conseqüència de problemes neurològics importants, discapacitat visual o auditiva sense corregir, retard mental o alteracions emocionals.Teacher with child in preschool