Què impedeix l’orgasme femení? Causes de la anorgàsmia femenina

Què impedeix l'orgasme femení? Causes de la anorgàsmia femenina L'anorgàsmia femenina és una de les disfuncions sexuals més comuns en les dones, juntament amb la manca de desig sexual i el vaginisme. Consisteix en l'absència de l'orgasme femení després d'una estimulació normal. En aquest article et diem quines causes la provoquen. Moltes persones creuen erròniament que l'orgasme és equivalent a l'ejaculació. Però es poden tenir orgasmes sense necessitat d'ejacular. Quan van junts, normalment l'orgasme apareix uns segons previs a l'ejaculació. L'anorgàsmia fa referència a la inhibició de tot (tant l'ejaculació, com l'orgasme femení). Factors que impedeixen l'orgasme femení Hi ha elements que bloquegen la dona i dificulten que gaudeixi del sexe en tota la seva plenitud. S'estima que en el 95% dels casos d'anorgàsmia femenina, el causant és algun factor psicològic o emocional, i tan sols el 5% responen a una causa biològica. - Acte barrera psicològica: la dona pot sentir-se culpable pel fet de gaudir del sexe (fins i tot inconscientment) per l'educació que hagi rebut o altres factors. També pot sentir pressió pel que fa a la seva parella, i frustració per no arribar al clímax al mateix temps que ell. La por a reforçar la seva autoestima també pot entrar en joc i impedir l'orgasme femení. - Tractaments mèdics: l'orgasme femení està estretament relacionat amb el desig sexual. Malalties com la depressió baixen la libido, i els fàrmacs amb els quals es tracta, també. Si el desig sexual és baix, la capacitat d'arribar a l'orgasme es redueix. Els medicaments per a la hipertensió o per a certs estats mentals delicats com l'estrès agut, també poden produir anorgàsmia femenina. Els tractaments que porten hormones poden destruir gairebé íntegrament el desig sexual. Per aquest motiu, certs anticonceptius inhibeixen la libido, sobretot aquells implantats sota la dermis. - Clitoridectomia: és l'ablació del clítoris (eliminació dels teixits genitals de la dona). Es realitza en alguns països per motius culturals, religiosos o socials, sense ser degut a cap causa mèdica. Aquesta pràctica inhibeix la capacitat d'arribar a l'orgasme femení. - Confusió en la identitat sexual: conèixer-se a un mateix és primordial per gaudir del sexe. Una persona necessita definir-se a si mateix, i als seus gustos. L'excitació i la lubricació femenina es donen si a la dona li agrada el que fa. La sexualitat forma part de la identitat de cada persona, i com més definida estigui, més es gaudeix del sexe amb un altre. - Menopausa: amb l'edat i l'arribada de la menopausa, la dona pateix canvis hormonals que produeixen sequedat a la zona genital. Es dificulta la lubricació femenina de forma natural durant el sexe, el que pot degenerar en anorgàsmia. Però aquest factor té fàcil solució, en l'actualitat hi ha comprimits naturals i lubricants que ajuden a la dona en aquest aspecte i que així arribi al orgasme. - Consum de drogues: la substància més negativa per a les persones en el terreny sexual és l'alcohol. Causa disfunció erèctil, i pot produir anorgàsmia. Influeix en el sistema nerviós central (SNC) i en el sistema nerviós autònom (SNA), que controla l'excitació sexual. La cocaïna a curt termini augmenta el desig sexual i dóna una forta sensació d'energia, però si es consumeix amb freqüència, pot resultar nociva per a la resposta sexual de l'organisme davant els estímuls. Altres drogues com la marihuana, heroïna, LSD, metadona, o la morfina, generen trastorns sexuals molt seriosos. - Atractiu: el autoestima és molt important al llit. La dona busca tant sentir-desitjada com desitjar a l'altre. Si no hi ha química entre les persones, és difícil que la dona arribi al orgasme. - Societat: l'entorn en què creix una dona, defineix la seva personalitat i també la seva actitud en el sexe. En general, la masturbació femenina és menys coneguda i acceptada que la masculina. Per aquest motiu, la majoria de les dones no la practiquen, o els fa vergonya reconèixer que ho fan. Quan una dona no es coneix a si mateixa en matèria íntima, no pot guiar el seu company sexual en el que li agrada o no. Pel que es complica l'orgasme femení. L'educació en valors contraris al sexe, el concepte de pecat, els sentiments de culpa o vergonya, l'escassa educació sexual, o les experiències nocives a la pròpia llar, també marquen a la dona, i poden generar anorgàsmia. - Anormalitats anatòmiques: patir trastorns en l'úter, o la pelvis, poden ocasionar vaginitis, a més d'anorgàsmia. - Sistema nerviós a la zona pèlvica: la mala circulació, l'esclerosi múltiple, malestar en la medul·la espinal, o patir tumors, són elements que influeixen en el sistema nerviós de la zona de la pelvis, i que poden degenerar en l'anorgàsmia.

Què impedeix l’orgasme femení? Causes de la anorgàsmia femenina

L’anorgàsmia femenina és una de les disfuncions sexuals més comuns en les dones, juntament amb la manca de desig sexual i el vaginisme. Consisteix en l’absència de l’orgasme femení després d’una estimulació normal. En aquest article et diem quines causes la provoquen.

Moltes persones creuen erròniament que l’orgasme és equivalent a l’ejaculació. Però es poden tenir orgasmes sense necessitat d’ejacular. Quan van junts, normalment l’orgasme apareix uns segons previs a l’ejaculació. L’anorgàsmia fa referència a la inhibició de tot (tant l’ejaculació, com l’orgasme femení).

Factors que impedeixen l’orgasme femení

Hi ha elements que bloquegen la dona i dificulten que gaudeixi del sexe en tota la seva plenitud. S’estima que en el 95% dels casos d’anorgàsmia femenina, el causant és algun factor psicològic o emocional, i tan sols el 5% responen a una causa biològica.

– Acte barrera psicològica: la dona pot sentir-se culpable pel fet de gaudir del sexe (fins i tot inconscientment) per l’educació que hagi rebut o altres factors. També pot sentir pressió pel que fa a la seva parella, i frustració per no arribar al clímax al mateix temps que ell. La por a reforçar la seva autoestima també pot entrar en joc i impedir l’orgasme femení.

– Tractaments mèdics: l’orgasme femení està estretament relacionat amb el desig sexual. Malalties com la depressió baixen la libido, i els fàrmacs amb els quals es tracta, també. Si el desig sexual és baix, la capacitat d’arribar a l’orgasme es redueix. Els medicaments per a la hipertensió o per a certs estats mentals delicats com l’estrès agut, també poden produir anorgàsmia femenina.

Els tractaments que porten hormones poden destruir gairebé íntegrament el desig sexual. Per aquest motiu, certs anticonceptius inhibeixen la libido, sobretot aquells implantats sota la dermis.

– Clitoridectomia: és l’ablació del clítoris (eliminació dels teixits genitals de la dona). Es realitza en alguns països per motius culturals, religiosos o socials, sense ser degut a cap causa mèdica. Aquesta pràctica inhibeix la capacitat d’arribar a l’orgasme femení.

– Confusió en la identitat sexual: conèixer-se a un mateix és primordial per gaudir del sexe. Una persona necessita definir-se a si mateix, i als seus gustos. L’excitació i la lubricació femenina es donen si a la dona li agrada el que fa. La sexualitat forma part de la identitat de cada persona, i com més definida estigui, més es gaudeix del sexe amb un altre.

– Menopausa: amb l’edat i l’arribada de la menopausa, la dona pateix canvis hormonals que produeixen sequedat a la zona genital. Es dificulta la lubricació femenina de forma natural durant el sexe, el que pot degenerar en anorgàsmia. Però aquest factor té fàcil solució, en l’actualitat hi ha comprimits naturals i lubricants que ajuden a la dona en aquest aspecte i que així arribi al orgasme.

– Consum de drogues: la substància més negativa per a les persones en el terreny sexual és l’alcohol. Causa disfunció erèctil, i pot produir anorgàsmia. Influeix en el sistema nerviós central (SNC) i en el sistema nerviós autònom (SNA), que controla l’excitació sexual.

La cocaïna a curt termini augmenta el desig sexual i dóna una forta sensació d’energia, però si es consumeix amb freqüència, pot resultar nociva per a la resposta sexual de l’organisme davant els estímuls. Altres drogues com la marihuana, heroïna, LSD, metadona, o la morfina, generen trastorns sexuals molt seriosos.

– Atractiu: el autoestima és molt important al llit. La dona busca tant sentir-desitjada com desitjar a l’altre. Si no hi ha química entre les persones, és difícil que la dona arribi al orgasme.

– Societat: l’entorn en què creix una dona, defineix la seva personalitat i també la seva actitud en el sexe. En general, la masturbació femenina és menys coneguda i acceptada que la masculina. Per aquest motiu, la majoria de les dones no la practiquen, o els fa vergonya reconèixer que ho fan.

Quan una dona no es coneix a si mateixa en matèria íntima, no pot guiar el seu company sexual en el que li agrada o no. Pel que es complica l’orgasme femení.

L’educació en valors contraris al sexe, el concepte de pecat, els sentiments de culpa o vergonya, l’escassa educació sexual, o les experiències nocives a la pròpia llar, també marquen a la dona, i poden generar anorgàsmia.

– Anormalitats anatòmiques: patir trastorns en l’úter, o la pelvis, poden ocasionar vaginitis, a més d’anorgàsmia.

– Sistema nerviós a la zona pèlvica: la mala circulació, l’esclerosi múltiple, malestar en la medul·la espinal, o patir tumors, són elements que influeixen en el sistema nerviós de la zona de la pelvis, i que poden degenerar en l’anorgàsmia.