Autor: PSICOLEGSANDORRA

Teràpia Gestalt i espai artístic

Publicado en | Por PSICOLEGSANDORRA

Teràpia Gestalt i espai artístic – terapèutic Teràpia individual a hores concertades i propostes grupals puntuals. Estudiar i experimentar la relació entre l’art, l’educació i el creixement personal són els meus grans interessos en l’àmbit laboral. Actualment treballo acompanyant els processos creatius infantils i enceto una nova etapa traslladant la meva experiència amb propostes per a […]

Leer más » Teràpia Gestalt i espai artístic

«Anar a parlar amb el psicòleg com qui parla amb la veïna no serveix de res»

Publicado en | Por PSICOLEGSANDORRA
Ha treballat en el camp de l'autisme, el TDAH, els trastorns de l'ànim i els psicòtics. Fa unes setmanes va venir a Andorra a impartir un curs per a professionals del ram, i va poder conèixer de primera mà les darreres millores introduïdes al servei de salut mental infantil. A mitjans d'aquest mes de març vas venir a Andorra a impartir un curs de psiquiatria infantil a l'hospital, en què va consistir exactament? Era un curs organitzat pel Servei de Salut Mental d'Andorra, i coordinat per la cap del servei, Gemma Garcia, amb el suport de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil, de la qual en sóc presidenta. Estava dirigit a psiquiatres, psicòlegs, pediatres i psicopedagogs, tots ells actius en el tractament dels principals trastorns en la infància. Van assistir-hi una seixantena de persones i va generar molt interès. A part del concepte de diagnòstic de la malaltia mental, vam exposar models d'intervenció interdisciplinaris, és a dir com tractar el nen des del psiquiatre, el psicòleg clínic, l'infermer i les escoles. Poder intercanviar coneixements i relacionar línies de millora és molt enriquidor. Quins són aquest principals trastorns que pot tenir un infant? El més específics a la infància i adolescència són trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), trastorns depressius i de conducta de suïcidi, trastorns de l'espectre autista (TEA), trastorns de conducta alimentària, d'ansietat i obsessius. Com valora la manera de treballar aquesta tipologia de trastorns a Andorra? Els circuits a Andorra són una mica diferents als de Catalunya. Una de les particularitats del seu sistema sanitari és que hi ha molta atenció privada que no depèn del SAAS. A Catalunya totes les xarxes de salut mental són absolutament públiques, és a dir, no pots anar a un privat i que estigui parcialment cobert. En qualsevol cas, l'important és que es treballi amb un objectiu comú d'atenció al nen, de forma coordinada i en tota la seva complexitat: des de l'escola, des de la família, el psicòleg, el psiquiatre... Un fet que aquí esteu fent. Aquesta dicotomia entre públic i privat és un concepte positiu? A Andorra hi ha moltes coses positives i moltes a millorar. És un territori que ha buscat molts recursos, i actualment pot oferir una atenció molt especialitzada. Hi ha molts psicòlegs, i també la possibilitat de fer un treball global. Per nosaltres poder fer un pla de salut sobre malalties mentals arribant a tot un país ens sembla meravellós. A Catalunya ens hem de barallar amb 25.000 persones. Al seu parer, quins aspectes hauria de millorar el Servei de Salut Mental andorrà? La coordinació amb l'atenció primària, és a dir, amb els pediatres. Aquí a Andorra un nen entra directament a un psiquiatra, a Catalunya no. El que coneix el nen, el que coordina totes les intervencions, és el pediatra. I si detecta un trastorn de salut mental el deriva. Aquest filtre, la coordinació prèvia amb l'atenció primària és positiva, perquè el pediatra ja fa un primer diagnòstic de l'infant. I també serveix per prioritzar casos en funció de la gravetat. Així, la funció de la primera visita per part de pediatria és important i és una cosa a millorar a Andorra. Però també vull dir que teniu una cap de Salut Mental, la Gemma, molt capaç de treballar-ho. "Andorra hauria de millorar la coordinació amb el pediatra, és qui podria fer un primer diagnòstic del nen amb un trastorn de salut mental" Considera que Andorra està preparada per tractar aquests trastorns? O creu que s'han de derivar fora del país? Només casos greus que requereixen d'ingrés hospitalari es deriven a Catalunya. Però són poquets. Tota la resta, el que s'anomena comunitari, es poden tractar al país, també casos greus. S'han fet moltes millores al país. S'ha posat en marxa el nou centre de rehabilitació comunitària, pensat per a adolescents que els costa seguir el ritme de l'escola ordinària; s'ha ampliat l'horari de l'Hospital de Dia Infantojuvenil; s'ha creat la Consulta Ràpida d'Adolescents en risc (CRAC)... Realment el creixement d'Andorra els últims dos anys en la línia comunitària i treball disciplinar és molt important. Suposo que tenint en compte tots aquests recursos queda clar que el tractament dels trastorns en un infant i en un adult és molt diferent... Els pacients més joves tenen avantatges i inconvenients. L'avantatge és que l'infant està en un moment de desenvolupament del seu cervell. Per tant, tot el que es pugui tractar durant la infància pot acabar tenint millor pronòstic. El cervell és plàstic i el nen pot modificar pensaments, conductes. Per tot plegat, detectar i intervenir de forma precoç en els nens és prevenció per una malaltia mental al futur. D'altra banda, els nens són molt sensibles al seu entorn. Quan intervens amb un nen has d'intervenir també amb els pares, l'escola, etc. El treball és més global, coordinat i interdisciplinari. Acaba sent, per tot, més complex. Com a presidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil, estàs especialitzada en TDAH, un trastorn que genera molt debat sobre si realment no s'està fent un abús en el seu diagnòstic. Quin és el teu parer? Ho respondré amb dades. A Catalunya, l'any 2014 teníem un 0,97% dels nens catalans amb diagnòstic de TDAH. Les prevalences en literatura científica diuen que el percentatge s'ha de situar al voltant del 3% de la població. És a dir, amb dades reals no estem hiperdiagnosticant. Amb això no vull dir que no hi hagi un cas mal diagnosticat, però el que pensem és que també n'hi ha dels altres, és a dir, de nens els quals no som capaços de detectar que pateixen el trastorn. No estem a favor de diagnosticar més, sinó de diagnosticar bé, amb validesa, que no se'ns escapin els casos. Cal deixar clar que un diagnòstic no serveix per posar una etiqueta, la idea és que amb un diagnòstic puguem fer un pla de treball. "No estem a favor de diagnosticar més, sinó a favor de diagnosticar bé; les dades demostren que no estem hiperdiagnosticant" I en relació a la medicació, s'està sobremedicant? Sóc partidària d'aplicar l'evidència. Si el cas és moderat o greu, hem de medicar, fer psicoteràpia i reeducació. Si el cas és lleu, només psicoteràpia i reeducació. Per tant, en funció de la gravetat del cas. I evidentment si s'ha de medicar tenim fàrmacs segurs, i psiquiatres que els saben posar i controlar. Pensant en els pares, quins senyals han de tenir presents per saber si el seu fill pot tenir TDAH? Senyals relacionades amb la hiperactivitat, el dèficit d'atenció i la impulsivitat. La hiperactivitat és el nivell de moviments molt més alt del normal, en situacions en què l'infant hauria d'estar quiet. Això pels pares és més fàcil detectar-ho si tenen un germà. Si no és el cas, costa més, i per això és important la participació de les escoles. El que més detecten els pares són problemes d'atenció, és a dir, nens que sembla que no escolten malgrat els repeteixis les coses 25 vegades; si els dones tres ordres, a la segona no se'n recorden; comencen a jugar amb un joc i no l'acaben, canviant constantment; porten els treballs de l'escola desordenats; s'obliden l'agenda... Un altre trastorn en la infància és el de la depressió, realment un nen pot estar deprimit com un adult? Un nen pot tenir una depressió, el que passa és que és diferent a la de l'adult. El nen està trist, però també lent, va a càmera lenta, no va bé a l'escola, no vol fer sortides d'oci, té pensaments negatius (com "sóc el pitjor de la classe", "per culpa meva els pares discuteixen"...). En la depressió hi ha causa multivariant: la predisposició genètica, que genera vulnerabilitat, i per altra un desencadenant de l'entorn, com l'escola, els pares amb situacions conflictives, el bullying... Hi ha molts casos de depressió entre infants i joves? El suïcidi és la segona causa de mort entre els adolescents. El que passa és que, a diferència del TDAH, el tractament és psicològic, i només farmacològic en casos més greus i de suïcidi. S'ha de tenir clar, però, que no tota la psicoteràpia funciona, també s'ha de sotmetre a l'evidència científica. Anar a parlar amb el psicòleg com qui parla amb la veïna no serveix de res. La psicoteràpia ha d'aplicar les tècniques psicològiques que estan evidenciades, han de ser programes estructurats i que s'hagin comprovat. Anant ara als trastorns alimentaris, sembla que n'hi ha menys, o potser és que ja no se'n parla tant... Es podria dir que no estan tan de moda. Els trastorns més greus, l'anorèxia, la bulímia, s'han mantingut bastant estables els darrers anys. Però s'ha de tenir en compte que són trastorns amb molta influència de l'entorn. Les imatges constants que associen l'èxit de les noies amb estar prima van bombardejar molt fins fa uns 5-10 anys. A partir de llavors hi ha hagut un control més gran i els missatges que rebem ara no són tan intensos. Però a la vegada, els nois també estan més sotmesos als cànons estètics que abans. Així, el que ha passat és que en general s'han reduït una mica els casos, però entre els nois han augmentat. Per acabar, cada vegada apareixen més casos de violència entre els nens. Què estem fent malament en aquest sentit?   S'ha de tenir clar, que hi ha casos de violència que responen a una malaltia mental. Com el cas del nen de Barcelona que va matar el seu professor. Aquí amb el que s'ha de treballar és amb la detecció precoç. Si no es tracta d'una malaltia mental, sinó que són problemes de conducta derivats de situacions socials molt inestables, es pot dir que l'efecte de la crisi ha incrementat les alteracions conductuals entre els nens. Les famílies estan pitjor, hi ha menys suport cap a l'entorn social i familiar. I això incrementa les conductes de violència. "Anar a parlar amb el psicòleg com qui parla amb la veïna no serveix de res, s'han d'aplicar tècniques evidenciades" Montserrat Pàmies, presidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil, destaca del país com es treballa de manera coordinada entre tots els actors implicats en el tractament d'un cas. Troba a faltar, però, major implicació dels pediatres en tot aquest cercle de treball

«Anar a parlar amb el psicòleg com qui parla amb la veïna no serveix de res, s’han d’aplicar tècniques evidenciades» Montserrat Pàmies, presidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil, destaca del país com es treballa de manera coordinada entre tots els actors implicats en el tractament d’un cas. Troba a faltar, però, major implicació […]

Leer más » «Anar a parlar amb el psicòleg com qui parla amb la veïna no serveix de res»

Òscar Fernàndez lidera la nova junta del Col·legi de Psicòlegs

Publicado en | Por PSICOLEGSANDORRA
ENTREVISTA al BONDIA.AD - http://www.bondia.ad/entrevistes/oscar-fernandez-la-cobertura-de-la-cass-faria-que-el-sistema-public-i-privat-anessin Òscar Fernàndez lidera la nova junta del Col·legi de Psicòlegs que acaba de ser escollida i manifesta que volen donar continuïtat a la feina endegada per l’anterior, així com treballar per acostar els psicòlegs a la societat i als altres professionals. La gran fita seria la cobertura de les consultes per part de la CASS, ja que consideren que serviria per donar una millor atenció i facilitar l’accés de la població als tractaments. La nova junta del col·legi acaba de ser escollida. ¿Quins són els objectius que us marqueu? En principi la continuïtat, mantenir els projectes que estan en curs, com a línies bàsiques de treball, i després, acostar al màxim els psicòlegs que exerceixen a Andorra al col·legi. Ara mateix tenim entre 70-80 persones inscrites, però tenim constància que n’hi ha més treballant a Andorra. Voldríem que tothom s’acostés al col·legi i en participés. Hi ha diverses comissions de treball i les volem potenciar. ¿Quins projectes tindran continuïtat? Les comissions les va posar en marxa la junta anterior i volem intentar fer entrar els psicòlegs en aquesta roda de participació. Hi ha una comissió creada, que és la de recursos humans, ja que hi ha molta gent que treballa en aquest àmbit i que són psicòlegs, i es tractaria de fer-los-hi participar. Del que es tracta és de crear les bases de la professió, té moltes vessants i caldria decidir els requisits o les pautes a seguir en cadascuna d’aquestes branques. Un dels grans reptes suposo que serà que la CASS cobreixi una part de les visites… Aquesta seria la fita màxima. El que passa és que ara mateix, donades les circumstàncies de la CASS i la qüestió pressupostària, de què som coneixedors, ho veiem molt difícil. Però evidentment seria el que més ens agradaria per poder donar facilitats a la població perquè pugui anar al psicòleg. Perquè de vegades és una mica de por però també una qüestió econòmica, i això és un fre molt important. En alguns moments de la vida el psicòleg és necessari i aquesta dificultat econòmica hi frena l’accés. Semblava que s’havia obert una porta amb el nou Model Andorrà d’Atenció Sanitària (MAAS)… Ha quedat en l’aire, és un dels projectes que la junta anterior va iniciar, la participació en el MAAS, i realment estem una mica a l’espera del retorn d’aquesta participació per saber cap a on hem de continuar, quins passos podem fer. ¿Contactareu amb el ministeri per saber quin és el vostre rol? Hem fet la comunicació del canvi de junta i la intenció és poder-nos reunir per parlar precisament de tots els projectes que estan sobre la taula. Volem col·laborar, realment estem molt predisposats a oferir els nostres serveis d’una manera molt àmplia. I és que a més a més sembla que hi ha una voluntat política de treballar en l’àmbit de la salut mental. ¿Com ho veieu? Almenys les declaracions que hi ha hagut fins ara van en aquest sentit i coneixent el tarannà de Rosa Ferrer penso que impulsarà iniciatives en aquest sentit. A més, he conegut personalment la nova cap de Salut Mental del SAAS i crec que és una persona amb moltes iniciatives i ganes de fer coses, així que crec que podem tenir una bona entesa. Precisament fa poc es va comentar les dades de Salut Mental, que es van incrementant any rere any, i s’assenyalava a una possible qüestió econòmica per acudir a Salut Mental en lloc d’anar als privats. Creiem que és així des de ja fa uns quants anys. Això la crisi ho ha agreujat, perquè si abans els dubtes eren més de caràcter personal, més interns, amb la crisi la qüestió econòmica s’ha posat en primera línia i, per tant, davant la possibilitat de fer una consulta o un tractament que no has de pagar la gent opta per aquesta via. A més, sempre s’ha posat en relleu que per al sector privat suposa una mena de competència. Ja no es tracta només d’una qüestió de competència sinó que ells també puguin donar un servei eficient, de qualitat. Aquesta massificació, aquest volum de consultes, que d’altra forma no tindrien de manera tan massiva, també els afavoriria, a ells i a nosaltres. El fet que pogués estar cobert per la CASS seria l’equilibri que faria que tant el sistema privat com el públic anessin millor. Ara també es parla d’infraestructures noves com un centre per a estades més llargues de les persones amb alguna malaltia mental, ¿com ho veieu? Nosaltres estem disposats a aportar el nostre punt de vista, la nostra visió i fins i tot les possibles solucions. ¿L’objectiu hauria de ser que tot tipus de malalt es pogués tractar al país? No conec el detall del que es vol fer, però per a nosaltres també és un objectiu intentar donar resposta i oferir el tractament que calgui i des d’aquí, des d’Andorra, que no sigui necessari anar a un psicòleg de Tolosa o de Barcelona per poder trobar el que et dóna resposta. Vosaltres, arran de la crisi, ¿esteu veient més problemes? És a dir, ¿quin ha estat l’impacte sobre la salut mental? Sense dades, sense estadístiques que puguin suportar el que et diré, diria que hi ha hagut increments pel que fa a depressions i angoixa. Són les dues patologies que crec que han pujat en aquests anys de crisi. Entren circumstàncies molt diverses, però és el que ha acabat d’esclatar, perquè hi ha qui tenia una certa estabilitat i ha perdut la feina, o la por de perdre-la, la reducció d’ingressos, tot això ha fet que tant l’angoixa, d’una banda, com les depressions, de l’altra, s’hagin incrementat. I a l’altre costat de la balança, la dificultat econòmica per poder accedir als serveis d’un psicòleg. ¿Creieu que hi ha gent que no hi va tot i que ho necessitaria? Pensem que sí, que n’hi ha un gran nombre, sense poder quantificar-lo, i creiem que el servei d’orientació que volem impulsar com a mínim els hi pot acostar i després, realment, valoraran i un dels criteris serà evidentment l’econòmic, però tindran una orientació, una idea de cap a on haurien d’anar, perquè ara això pot ser un fre. ¿I s’ha vençut l’estigma relacionat amb la malaltia mental que també frenaria aquest accés? En el dia a dia nosaltres pensem que ja no existeix tant. Sí que encara hi ha en la societat l’etiqueta “has d’anar al psicòleg”, però penso que cada vegada és més freqüent i més normal, jo crec que s’ha normalitzat. ¿Quin impacte ha tingut en això el fet que la resta de professionals us hagin derivat pacients? Crec que una de les grans resistències que hem hagut de vèncer històricament és la que un metge ens veiés com un professional de la salut igual que pot ser-ho ell o qualsevol altre. Aquesta ha estat una lluita històrica dels psicòlegs, però penso que a poc a poc s’ha anat normalitzant. Hem hagut de demostrar amb feina, amb estudis... que els nostres tractaments són eficaços. En aquesta línia un dels objectius que també ens marquem és col·laborar amb altres col·legis professionals, amb altres àmbits de la salut... Crec que és important que intentem anar en la mateixa direcció. I més tenint en compte que es tracta d’un problema de salut sobre el qual l’OMS ja ha alertat. En la societat occidental és evident que aquest és, si no el primer, dels primers problemes de salut i és una tendència. Andorra, en això, ens permet fer coses que atesa la nostra dimensió i població en altres llocs no seria factible. La proximitat que podem establir entre professionals i societat crec que l’hem d’aprofitar. Em comentava al principi que una de les vostres voluntats és acostar tots els psicòlegs al col·legi. Ara com ara ¿no és necessari que tothom estigui col·legiat per exercir? En l’àmbit clínic sí, però on no és estrictament necessari és en el cas d’aquelles persones que treballen, per exemple, en recursos humans. No cal estar col·legiat per fer entrevistes, selecció o contractes... A més dins dels recursos humans hi ha professionals de tota mena, persones que s’han format en diferents àmbits. Però, com que creiem que és una de les potes de la psicologia, també voldríem que tothom que sigui de formació psicòleg i estigui en el ram dels recursos humans estigui amb nosaltres. Crec que podem donar més sentit a la feina dels psicòlegs en l’àmbit de l’organització de l’empresa. Penso que és important participar, a mi m’agradaria que el màxim de psicòlegs poguessin venir i donar la seva opinió. Pel que fa al volum de professionals, ¿els que hi ha són suficients per atendre les necessitats? Ara hi ha un gran nombre de psicòlegs exercint, però crec que encara hi ha marge perquè n’hi hagi més. Dependrà de les facilitats que puguem donar a la població per accedir al psicòleg. Crec que això és el que farà que la balança s’inclini perquè hagin d’entrar més psicòlegs en el mercat o que n’hagin de sortir. Estar o no estar convencionat amb la CASS determina molt la possibilitat de creixement. Pel que fa a la detecció precoç, ¿què es pot fer per millorar-la? Dins de la comissió clínica hi ha les branques d’infantil, adolescents i adults, i en infantil la junta anterior va comprar un seguit de proves diagnòstiques, que es posaran a disposició dels col·legiats perquè puguin recolzar-se no només en el seu propi criteri clínic sinó també en proves que permetin detectar de manera precoç alguns dèficits. Intentarem donar facilitats als professionals que treballen en aquest àmbit i, després, una de les línies de treball és la formació. Volem fer una formació continuada, donar resposta a les inquietuds de cadascun dels professionals. De cara a finals d’any tenim previst iniciar una formació per als psicòlegs en qüestions d’emergència. Intentarem combinar la inquietud dels professionals amb el que ens demana la societat. http://www.bondia.ad/entrevistes/oscar-fernandez-la-cobertura-de-la-cass-faria-que-el-sistema-public-i-privat-anessin

ENTREVISTA al BONDIA.AD – http://www.bondia.ad/entrevistes/oscar-fernandez-la-cobertura-de-la-cass-faria-que-el-sistema-public-i-privat-anessin Òscar Fernàndez lidera la nova junta del Col·legi de Psicòlegs que acaba de ser escollida i manifesta que volen donar continuïtat a la feina endegada per l’anterior, així com treballar per acostar els psicòlegs a la societat i als altres professionals. La gran fita seria la cobertura de les consultes per […]

Leer más » Òscar Fernàndez lidera la nova junta del Col·legi de Psicòlegs

¿Què és realment un psicòleg?

Publicado en | Por PSICOLEGSANDORRA
Sovint ens trobem en situacions que ens generen malestar i normalment tenim recursos suficients per intervenir i disminuir-lo. Però no sempre és així, de vegades les situacions es perllonguen en el temps i arriben a fer-se insostenibles, d’altres, encara que sapiguem què hem de fer no som capaços d’afrontar-les. Altres vegades senzillament no sabem què fer. Psicòlegs Andorra és un espai clínic i de divulgació, ubicat en un marc de reflexió amb l’objectiu de millorar la salut i la qualitat de vida de les persones. Proporcionem mitjans de prevenció, detecció, diagnòstic, orientació i tractament d’estats de malestar i/o trastorns psicològics. Oferim una atenció personalitzada, preservant la privacitat dels pacients, en un espai agradable i amb suficient flexibilitat i adaptació en els horaris. Gabinet privat de psicologia clínica a Andorra integrat per un equip de psicòlegs i psicoterapeutes dedicats a l'atenció d'adults, adolescents … Psicòlegs Andorra: depressió, ansietat, fobies, etc. Centre de psicologia a Barcelona on fan terapia psicológica psicòlegs d’Andorra. BUSQUES PSICÒLEG A ANDORRA? Psicòlegs Andorra espais psicoterapèutics és un gabinet de psicologia que atendrà les necessitats de tots els membres de la teva família. Les nostres professionals disposen d’anys d’experiència en l’atenció psicoterapèutica individual, tant a adults com a infants, les teràpies de parella i les teràpies familiars. PSICOTERAPIA AMB ADULTS Els adults passem per situacions vitals en les quals, o bé ha passat alguna cosa que ens sobrepassa, o bé els models de funcionament que tenim no ens resulten còmodes per viure o conviure. Pot ser que tinguis molta ansietat, pensaments repetitius, tristesa, dificultats per relacionar-te amb les altres persones i un llarg etcètera de símptomes. Quan per tú sol no aconsegueixes trobar la solució, és un bon moment per visitar el teu psicòleg a Sant Andreu. Trastorns de l'estat d’ànim · Teràpies individuals · Dols · Processos de creixement personal · Trastorns d’ansietat · Creixement professional · Coaching TERÀPIA DE PARELLA A Psicòlegs Andorra fem terapia per a aquelles parelles que es troben en una situació de conflicte difícil de resoldre. Integrem diferents perspectives i models, buscant en cada cas quines son les tècniques més adequades per a cada tipus de parella i conflicte. El nostre objectiu principal és ajudar a les parelles a resoldre el conflicte en el període de temps més breu possible. Manca de comunicació · Recuperació de la confiança · Problemes de sexualitat · Gelosia · Violència de gènere · Conflictes de parella · Problemes amb la família política · Disminució del desig PSICOLOGIA INFANTIL A Psicòlegs Andorra realitzem intervenció psicològica amb nens i nenes, adolescents, i amb les seves famílies. A més, fem intervenció primerenca amb nadons i es passa el test de Brazelton per a nounats, per conèixer millor l'infant. Intervenció psicològica · Reeducacions · Nadons · Intervenció a domicili · Suport psicopedagògic · Assessorament escolar · assessorament a pares · Espai per a famílies · Ajut en el maneig dels infants i adolescents. TERÀPIA FAMILIAR En el sí de les famílies es donen un gran nombre de conflictes. Nosaltres creiem que si tenim el màxim d’elements implicats en el problema presents a la consulta a l’hora de buscar la solució, aquesta sempre apareixerà de manera més fàcil. Les teràpies familiars solen ser molt positives i ajuden molt a famílies que tenen problemes de relació entre els seus membres des de fa molt de temps. · Gelosia entre germans · Violència familiar · Acompanyament a famílies en dol · Manca de límits TERAPIA ONLINE Per tal d'adaptar-nos a les necessitats del dia a dia, Psicòlegs Andorra aprofita les noves tecnologies i posa al teu abast dues opcions per apropar la psicoteràpia a casa teva. La videoconferència és una solució molt útil i adequada a gairebé qualsevol tipus de teràpia perquè s'adapta als horaris i mobilitat dels usuaris amb un èxit molt similar a les teràpies individuals cara a cara . TALLERS A Psicòlegs Andorra fem tallers i cursos amb una finalitat terapèutica perquè creiem amb la potencialitat del grup per multiplicar els efectes. Els tallers que veieu són els què ja estan en funcionament o estan a punt de sortir, però, no dubteu en contactar amb nosaltres si teniu alguna idea o necessitat nova! estem oberts a crear grups a mida! Musicoteràpia (infants) · Habilitats socials (adults) Psicòlegs especialistes en psicologia clínica consultes d'orientació i tractaments dels malestars i símptomes

¿Què és realment un psicòleg? Un/a psicòleg/a és un professional qualificat que ha rebut una formació universitària formal en Psicologia (Llicenciat en Psicologia). La Psicologia és la ciència que estudia la conducta humana, entenent dins d’aquest concepte qüestions relacionades amb l’aprenentatge, processos de pensament, emocions, comportaments, tant en el seu desenvolupament normal com en els […]

Leer más » ¿Què és realment un psicòleg?
« Página anterior
PSICOLEGS ANDORRA Psicòlegs Andorra. Sovint ens trobem en situacions que ens generen malestar i normalment tenim recursos suficients per intervenir i disminuir-lo. Però no sempre és així, de vegades les situacions es perllonguen en el temps i arriben a fer-se insostenibles, d'altres, encara que sapiguem què hem de fer no som capaços d'afrontar-les. Altres vegades senzillament no sabem què fer. Psicòlegs Andorra és un espai clínic, ubicat en un marc de reflexió amb l'objectiu de millorar la salut i la qualitat de vida de les persones. Proporcionem mitjans de prevenció, detecció, diagnòstic, orientació i tractament d'estats de malestar i/o trastorns psicològics. Oferim una atenció personalitzada, preservant la privacitat dels pacients, en un espai agradable i amb suficient flexibilitat i adaptació horaria. Gabinet privat de psicologia clínica a Andorra integrat per un equip de psicòlegs i psicoterapeutes dedicats a l'atenció d'adults, adolescents, families etc ... Psicòlegs Andorra: depressió, ansietat, fòbies, etc. Centre de psicologia a Andorra on fem teràpia psicològica psicòlegs d'Andorra. BUSQUES PSICÒLEG A ANDORRA? Psicòlegs Andorra espais psicoterapèutics és un gabinet de psicologia que atendrà les necessitats de tots els membres de la teva família. Les nostres professionals disposen d'anys d'experiència en l'atenció psicoterapèutica individual, tant a adults com a infants, les teràpies de parella i les teràpies familiars. Psicoteràpia amb adults. Els adults passem per situacions vitals en les quals, o bé ha passat alguna cosa que ens sobrepassa, o bé els models de funcionament que tenim no ens resulten còmodes per viure o conviure. Pot ser que tinguis molta ansietat, pensaments repetitius, tristesa, dificultats per relacionar-te amb les altres persones i un llarg etcètera de símptomes. Quan per tu sol no aconsegueixes trobar la solució, és un bon moment per visitar el teu psicòleg a Andorra. Trastorns de l'estat d'ànim · Teràpies individuals · Dols · Processos de creixement personal · Trastorns d'ansietat · Creixement professional · Coaching TERÀPIA DE PARELLA A Psicòlegs Andorra fem teràpia per a aquelles parelles que es troben en una situació de conflicte difícil de resoldre. Integrem diferents perspectives i models, buscant en cada cas quines són les tècniques més adequades per a cada tipus de parella i conflicte. El nostre objectiu principal és ajudar a les parelles a resoldre el conflicte en el període de temps més breu possible. Manca de comunicació · Recuperació de la confiança · Problemes de sexualitat · Gelosia · Violència de gènere · Conflictes de parella · Problemes amb la família política · Disminució del desig PSICOLOGIA INFANTIL A Psicòlegs Andorra realitzem intervenció psicològica amb nens i nenes, adolescents, i amb les seves famílies. A més, fem intervenció primerenca amb nadons i es passa el test de Brazelton per a nounats, per conèixer millor l'infant. Intervenció psicològica · Reeducacions · Nadons · Intervenció a domicili · Suport psicopedagògic · Assessorament escolar · assessorament a pares · Espai per a famílies · Ajut en el maneig dels infants i adolescents. TERÀPIA FAMILIAR En el si de les famílies es donen un gran nombre de conflictes. Nosaltres creiem que si tenim el màxim d'elements implicats en el problema presents a la consulta a l'hora de buscar la solució, aquesta sempre apareixerà de manera més fàcil. Les teràpies familiars solen ser molt positives i ajuden molt a famílies que tenen problemes de relació entre els seus membres des de fa molt de temps. · Gelosia entre germans · Violència familiar · Acompanyament a famílies en dol · manca de límits TERAPIA En línia. Per tal d'adaptar-nos a les necessitats del dia a dia, Psicòlegs Andorra aprofita les noves tecnologies i posa al teu abast dues opcions per apropar la psicoteràpia a casa teva. La videoconferència és una solució molt útil i adequada a gairebé qualsevol tipus de teràpia perquè s'adapta als horaris i mobilitat dels usuaris amb un èxit molt similar a les teràpies individuals cara a cara. TALLERS A Psicòlegs Andorra fem tallers i cursos amb una finalitat terapèutica perquè creiem amb la potencialitat del grup per multiplicar els efectes. Els tallers que veieu són els que ja estan en funcionament o estan a punt de sortir, però, no dubteu en contactar amb nosaltres si teniu alguna idea o necessitat nova!, estem oberts a crear grups a mida! Musicoteràpia (infants) · Habilitats socials (adults) etc.
Powered by  GDPR Cookie Compliance
Resumen de privacidad

Esta web utiliza cookies para que podamos ofrecerte la mejor experiencia de usuario posible. La información de las cookies se almacena en tu navegador y realiza funciones tales como reconocerte cuando vuelves a nuestra web o ayudar a nuestro equipo a comprender qué secciones de la web encuentras más interesantes y útiles.